Tenir criteri ens facilita prendre decisions, fer eleccions encertades, escollir bones relacions i trobar sentit a allò que fem. El criteri no és només una capacitat, com pot ser tenir l’habilitat per alguna cosa o una intel·ligència particular, no, el criteri s’assembla més a la “sofrosine” grega (http://en.wikipedia.org/wiki/Sophrosyne) , a la prudència aristotèlica (http://www.filosofia.org/cla/ari/azc01157.htm) .
En una societat moderna que podem caracteritzar pel risc (U. Beck), per la complexitat, per l’obertura o pel pluralisme social i la pluralització dels mons de vida (Berger i Luckmann), tenir criteri ens arma i ens protegeix dels efectes no previstos i no desitjats de l’acció. Diguem que ens ajuda a reduir la complexitat (Lhumann) i, per tant, a ser més encertats en les nostres decisions i eleccions, ja que no és possible ser infal·lible. També té un efecte positiu en la responsabilitat que hem d’assumir respecte a les nostres accions i conseqüències futures.
Quan l’única escola possible on portar els fills era la del poble (perquè no n’hi havia una altra i ja era una sort que n’hi hagués una), les galetes per esmorzar les havies d’escollir entre els dos o tres tipus que trobaves a la botiga (una sort poder menjar galetes!), la professió et venia pràcticament marcada pel naixement i la parella te l’escollia la família o l’escollies tu entre els pocs xicots o xicotes que hi havia disponibles de la teva quinta i condició (cupido feia bé la seva feina), les probabilitats d’encertar en l’elecció eren forçosament grans i bastant més minsos els maldecaps per triar bé. És evident que la situació, per la majoria de les persones que vivim en societats “obertes”, ha canviat molt i que guiar-se per un oceà de possibilitats (i cants de sirenes) és una tasca feixuga i difícil. No tothom està preparat per ser l’artífex de la vida d’un mateix. Tenir criteri ajuda a fer camí en la mar.
CESC_Blog de Francesc Núñez Mosteo 