Tenir criteri (per F. Núñez)

Tenir criteri ens facilita prendre decisions, fer eleccions encertades, escollir bones relacions i trobar sentit a allò que fem. El criteri no és només una capacitat, com pot ser tenir l’habilitat per alguna cosa o una intel·ligència particular, no, el criteri s’assembla més a la “sofrosine” grega (http://en.wikipedia.org/wiki/Sophrosyne) , a la prudència aristotèlica (http://www.filosofia.org/cla/ari/azc01157.htm) .

En una societat moderna que podem caracteritzar pel risc (U. Beck), per la complexitat, per l’obertura o pel pluralisme social i la pluralització dels mons de vida (Berger i Luckmann), tenir criteri ens arma i ens protegeix dels efectes no previstos i no desitjats de l’acció. Diguem que ens ajuda a reduir la complexitat (Lhumann) i, per tant, a ser més encertats en les nostres decisions i eleccions, ja que no és possible ser infal·lible. També té un efecte positiu en la responsabilitat que hem d’assumir respecte a les nostres accions i conseqüències futures.

Quan l’única escola possible on portar els fills era la del poble (perquè no n’hi havia una altra i ja era una sort que n’hi hagués una), les galetes per esmorzar les havies d’escollir entre els dos o tres tipus que trobaves a la botiga (una sort poder menjar galetes!), la professió et venia pràcticament marcada pel naixement i la parella te l’escollia la família o l’escollies tu entre els pocs xicots o xicotes que hi havia disponibles de la teva quinta i condició (cupido feia bé la seva feina), les probabilitats d’encertar en l’elecció eren forçosament grans i bastant més minsos els maldecaps per triar bé. És evident que la situació, per la majoria de les persones que vivim en societats “obertes”, ha canviat molt i que guiar-se per un oceà de possibilitats (i cants de sirenes) és una tasca feixuga i difícil. No tothom està preparat per ser l’artífex de la vida d’un mateix. Tenir criteri ajuda a fer camí en la mar.

Crec que el primer que cal tenir en compte, són els límits personals i la dificultat de tenir criteri o de tenir-lo per tot i en tot moment. És important saber en qui confiar o a qui demanar consell. Més, encara, quan les coses es posen difícils i els hàbits quotidians nos ens poden guiar. Els hàbits són una forma de criteri molt important i un mètode excel·lent per reduir la complexitat. D’això, es dedueix que la confiança (en les persones, en les institucions) és una forma primordial de reduir la complexitat i tenir un criteri d’elecció. Cum+fides. Creus, estàs convençut i et sents segur de què aquella opció és la bona. Apostes per ella. No totes les persones, o institucions o companyies d’assegurança, o bancs, mereixen la teva confiança, per això esculls una o altra. La confiança es pot perdre. Generalment es perd perquè som decebuts i, principalment, perquè és traïda. Però aquesta, com es traeix i com es refà la confiança, és una altra qüestió.

A més de la confiança, un bon judici, un judici racional, basat en el coneixement i el càlcul (de fet, la molt criticada i criticable racionalitat instrumental) també ens pot ajudar a orientar la nostra acció. No sempre el càlcul ens permet inclinar la balança, i la confiança o les emocions (i allò que sentim) ens ajuden a decidir. Les emocions, és clar, també són part del que ens atorga criteri. Sí, són les emocions les que marquen la diferencia respecte a les persones i les coses, les fan significatives i valuoses respecte a les altres. Em sabria més greu perdre la ploma que em van regalar en estoig de nacre quan vaig fer la Comunió, que la Parker, caríssima, que em vaig comprar el dia del meu aniversari. El “carinyo”que sento per l’una i l’altra, més enllà del seu valor, les fan incomparables i atorguen diferents significats. En termes econòmics, totes les coses són intercanviables i prescindibles. També és cert, que quan vaig a una botiga a comprar unes sabates, penso “racionalment” en les característiques d’una i altra per prendre la decisió.

Això no obstant, sovint no compro el més econòmic, ni el que té més qualitat, sinó allò que més m’agrada, amb el que em sento millor. El gust també és un altre element per tenir criteri. Tenir gust, tenir el propi gust, o el gust per la moda o per allò que et destaca i et fa singular.. no importa quin sigui el “propi” gust, redueix la complexitat, ajuda a escollir. El gust és un fet social, construït socialment, i condicionat, no cal dir-ho, per les possibilitats econòmiques entre altres moltes coses.

També les creences i els valors ajuden a configurar el nostre criteri, l’orientació en el món i el sentit que li atorguem a les coses i a les nostres accions. No menjar carn, abstenir-se en el possible dels objectes que porten piles, optar pels productes catalans o per bombetes de baix consum (fins i tot quan eren més cares i les altres estaven subvencionades pels governs malgrat que ens animaven a no comprar-les) són decisions que tenen a veure amb tenir o no criteri, o tenir-ne un o altre. És clar que no tots els criteris són iguals, i aquesta també és una altra qüestió.

Ras i curt, tenir criteri, una condició que ens atorguen diversos elements (confiança, hàbits, racionalitat, emocions, gust, valors, creences, etc.) és fonamental per reduir el risc de la vida en societats complexes i plurals. I el que és més important, orienta i dóna sentit. I tampoc es pot oblidar que el criteri, en molt bona mesura, és el resultat de l’educació, de l’entrenament, de l’esforç, de l’encert en les nostres relacions. D’això també en parlaré més endavant.

P.S. Seran benvingudes les aportacions amb més elements que ajuden a “tenir criteri”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s