“Peri eudaimonia” (Sobre la felicitat)

(A propòsit d’algunes referències dels estudiants del màster d’Humanitats de la UOC al futur i la felicitat)

És ben sabut que per Aristòtil, i també pel món grec (il·lustrat) en general, la felicitat consistia en l’actualització, per dir-ho així, de les nostres potències (o pas de la potència a l’acte i, en aquest sentit, acompliment de la nostra essència). En el cas dels humans, allò que ens caracteritza com a humans, i ens diferencia de la resta d’éssers sensibles, és la intel·ligència (la capacitat d’aprehendre l’eidos, és a dir, el ser –que per Plató, recordeu-ho, tenia una naturalesa ben especial i diferenciada). Així doncs, l’home lliure, això és, de sexe masculí i no sotmès a l’esclavitud dels treballs quotidians o de subsistència (laborare), treballs que en el món grec feien els esclaus i que ara fan, quan ho podem pagar,  assalariats generalment immigrants de sexe femení que treballen molt i per pocs diners… l’home lliure, deia, és el que pot dedicar-se al cultiu de l’ànima, és a dir, es pot dedicar a l’oci, al pensament racional.

Continua llegint