L’amor, l’estiu i els divorcis

Demà, al programa l’Illa de Robinson d’Eduard Berraondo (El Punt Avui TV) em demanen l’opinió sociològica sobre l’augment (suposat) de divorcis al setembre, un cop passades, per la majoria de parelles, les vacances estivals.

Què hi ha de veritat en aquesta “percepció”? Quines podrien ser les causes del fet que això fos així? Una mínima cerca per la xarxa ens permet recuperar notícies, de diferents fonts i anys, que fan referència al suposat augmentes de divorcis després de les vacances (també les de Nadal). Facilito uns quants enllaços (Què, 20 minutos, Abogados, Enero). Això no obstant, i més enllà de l’experiència dels advocats o consellers matrimonials –que reben més trucades al setembre- i de les dades del Consejo General del Poder Judicial (que diuen que hi ha un augment el tercer trimestre de l’any, però que jo no he pogut –o no he sabut- veure), les evidències/dades no semblen confirmar aquest augment de separacions-divorcis. A la Web de l’Idescat, la consulta només es pot fer per anys (o tampoc l’he sabut fer d’altra manera).

Continua llegint

Sobre el divorcio (por F. Núñez)

Nadie se casa con la intención de separarse o de divorciarse, pero desde hace ya mucho tiempo (en el estado español desde el año 1981) se sabe que, aunque prometas mantenerte fiel y unido toda la vida, la posibilidad de separarse es un hecho. En número de rupturas en España, durante el año 2012 (INE, 2012), asciende a 110.764 (2,4 por cada 1.000 habitantes, parece ser que de las mayores de europa). La mayor parte de estas rupturas de pareja (104.262, un 94,1% del total) son divorcios, que han aumentado un 0,6% respecto al año anterior. La cifra se mantiene por encima de los 100 mil desde el año 2000 (siempre han ido aumentando), y alcanza un máximo de 145.919 en el año 2006, cuando, posiblemente como efecto de la crisis se produce un ligero descenso . Y lo que se dice sobre el matrimonio formal, sirve también para las parejas de hecho.
Continua llegint