Pluralismo y mito_5/7

  1. La dificultad del diálogo

La situación social que hasta ahora hemos ido describiendo la podemos calificar de “pluralismo atómico” -si se me permite la expresión. Se trata de una situación donde casi cada individuo puede tener un conocimiento particular del mundo, unas formas singulares de vivir, unos valores y unas creencias hechas a su medida o un proyecto de vida escogido a la carta. La posibilidad, sin embargo, no termina nunca de ser socialmente uniforme. En las sociedades contemporáneas, no sólo encontramos un amplio abanico de comunidades -bien diferentes- con sus propios mitos (sistemas de conocimiento y de valores con sus sistemas de legitimación y comunicación), sino que los mismos individuos (proceso de individualización) han sufrido, dentro de sus comunidades de vida, un proceso de pluralización.

Continua llegint

La secularització (segons Peter Berger i Thomas Luckmann)

Les aportacions de Berger i Luckmann al tema de la secularització han estat fonamentals per la comprensió i els estudis sociològics sobre el tema. La seva idea central podria resumir-se en què la pluralització dels mons de vida junt amb l’estovament institucional que ha comportat la modernitat (”tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire”) ha dificultat enormement la legitimació de l’ordre social, en la qual tasca la religió ha jugat sempre un paper fonamental.

Per més que hi pot haver certa complementarietat, volem contrastar aquesta tesi sobre la secularització amb la perspectiva que adopta Ch. Taylor (i que hem apuntat en una entrada anterior). Per Taylor el tema cal centrar-lo en com la modernitat ha canviat les condicions que fan possible l’experiència de Déu, i la manera en com entenem -i cerquem- el sentit de la vida humana i el mateix bé humà (i on el busquem o el creiem trobar).

Continua llegint