Por qué el mundo no existe

La editorial Pasado & Presente   publicó el mes pasado el libro de Markus Gabriel (ver entrevista) Por qué el mundo no existe. Un libro de buena filosofía que se lee como una novela negra. Debo confesar que me hizo olvidar la comida, y que si no llega a ser porque tengo hijos quizás no habría podido detenerme hasta llegar al final. Aún así, lo leí en menos de 24 horas. Lo sospechaba, pero ahora estoy seguro de que el mundo no existe.

El libro se presenta como un libro de filosofía que trata del mundo, de la vida y todo lo demás; es decir, se pregunta qué somos, de dónde venimos, hacia dónde vamos … Y además, la respuesta es clara: venimos de ninguna parte y avanzamos juntos, en una gran expedición, hacia el infinito. Tratemos de entender alguna de las múltiples dimensiones de lo que podría parecer solamente una frase ocurrente.

La respuesta más terrible (menos acogedora) que nunca he leído sobre el sentido de la existencia humana, la pone Nietzsche en boca de Sileno respondiendo a la impertinencia del ambicioso rey Midas que quería saber la verdad más profunda de la condición humana: “Hijos de la miseria y del dolor -le responde Sileno a Mides tras largos meses de cautiverio-, lo mejor para el hombre es no haber nacido; pero ahora, que ya lo sabes, morir cuanto antes “. Difícilmente el animal humano podrá encontrar una respuesta distinta o más esperanzadora si se busca mirando hacia el universo infinito: somos una curiosa combinación de polvo de estrellas que durante unas pocas respiraciones del rutilante universo nos entretenemos comiendo y reproduciéndonos.

Continua llegint

Anuncis

Contra el positivisme.

En aquesta entrada argumentaré, de la mà de L. Kolakowski i de M. Gabriel, quins són els límits del positivisme com a teoria del coneixement i en quina mena d’ontologia errònia es fonamenta.

Definicions de positivisme:

  • El positivisme és el sistema de filosofia basat en l’experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals. En virtut d’això, el positivisme considera la metafísica i la teologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Positivisme)

Segons el positivisme, qualsevol coneixement, filosòfic o científic, si vol ser coneixement del món, de la realitat, ha de basar-se (fonamentar-se) en l’experiència, és a dir, en els fets que es poden verificar empíricament. També hi ha la voluntat de posar-nos en guàrdia del coneixement “metafísic” (un coneixement apriorístic o no basat en les dades empíriques). Tot coneixement científic ha de poder expressar-se en proposicions que poden ser empíricament contrastades [“falsables” segons l’acceptada concepció popperiana del coneixement científic].

La voluntat del coneixement científic hauria de limitar-se a descriure els fets del món. En definitiva l’activitat científica humana es podria descriure (i reduir) a una mena d’instrument biològic d’adaptació humana-animal al món, diu Kolakowski (veure entrada Positivisme). A diferència d’altres animals, el coneixement-adaptatiu dels humans opera amb un sistema d’inscripcions (llenguatge) que permet l’acumulació i la transmissió de les associacions adquirides. La ciència, les teories científiques, no serien més que una representació (humana) del món que, a força d’assaig i error, ens permet anar-nos ajustant més (adaptant-nos millor) a la desconeguda en-sí realitat del món material.

Continua llegint

Per què juguem a la loteria?

Per què jugem a la loteria?

  • Perquè desitgem/anhelem que ens toqui.
  • Perquè volem que ens toqui.
  • Perquè tenim por que no ens toqui o que toqui i no haver jugat.
  • Perquè ens sentim obligats a jugar.
  • Perquè és una tradició o un costum.

Com a mínim podem trobar un d’aquests motius, o tots cinc, en el fet que una persona (però també una família o un grup d’amics) jugui a la loteria un o dos cops a l’any (per nadal, per exemple), mensualment, setmanalment o cada dia. En alguns casos podríem parlar de ludopatia, però aquesta és una patologia/malaltia que afecta relativament poca gent i no és, ni de bon tros, un dels motius principals que ens porten a jugar a la loteria. Analitzem, breument, algun dels motius  que he apuntat.

Continua llegint