Realisme robust (H. Dreyfus-Ch. Taylor)

[Resum-comentari del llibre de H. Dreyfus i Ch. Taylor Recuperar el realismo. Rialp, 2016. Pensat pels estudiants de “Coneixement i mètode” de la UOC]

Segons aquests dos autors, hi ha una imatge sobre el que significa conèixer que ens ha mantingut captius molt de temps: la idea mediacional. És a dir, la idea que ens diu que saber depèn de què la ment “representi” el que hi ha fora. Dins/Fora. Fora, la realitat. Dins, les seves representacions.

realisme

El gir lingüístic no ens ha portat molt més lluny, manté la imatge mediacional. No parla de “continguts” però sí d’enunciats o creences del parlant. I el gir materialista també manté l’esquema. D’acord, no hi ha substàncies mentals, tot és matèria, el pensament sorgeix d’ella (Quine, Searle). Ara, però, hi ha uns receptors sensorials que són afectats per l’entorn (i es produeix el coneixement). El cervell segueix sent un “recipient”.

[Encara és així en el neurocentrisme i quan s’incorporen els gens, segueix havent-hi un element extern diferent d’un altre intern –que vindria a ser la nostra aportació (el que Kant anomenava l’espontaneïtat de les categories) i que ens fa mantenir l’escepticisme: podria ser que el món no fos així com el “veiem”. I també fa possible el relativisme: hi ha diferents formes de representació].

Aquestes són les característiques comunes d’aquesta tradició (cito directament):

  1. Estructura “solo a través de” (mediación) [características de nuestra mente que permiten la reprsentación, o el uso de categorías mediante las que estructuramos conceptualmente las impresiones, etc.]
  2. El conocimiento se puede analizar en elementos claramente definidos y explícitos (las ideas, creencias o enunciados de verdad, etc.)
  3. Nunca podemos ir más allá de estos elementos explícitos y formulados
  4. Distinción entre lo mental i lo físico… (que no siempre es dualista) . Se hablará de estados cerebrales (qualia).

[La teoria computacional de la ment, força deixada de banda, també manté aquest esquema]

Aquesta imatge del coneixement resulta tan “obvia” que no sembla haver-hi alternativa. Però es tracta de demostrar que és errònia. Tot un repte. L’acceptem.

Continua llegint