La secularització (segons Ch. Taylor)

[Resum de la “Introducció” del llibre de Taylor A secular Age.]

Quan parlem d’un gran tema com ara la secularització, convé preguntar-nos, aclarir, de què parlem quan parlem de secularització. Què vol dir que “nosaltres” vivim en una època secular? I qui som nosaltres? Les nacions de l’Atlàntic nord? Totes són seculars? Des de quan?

[Esperem tenir alguna resposta per part de l’autor]
Continua llegint

Anuncis

Per què no sabem gestionar bé el temps? (per F. Núñez)

[Aquest article va ser publicat el 2003 a la revista Idees. La reflexió encara té actualitat.]

Si mirem de “desfer” la pregunta Per què no sabem gestionar bé el temps? en alguns dels molts interrogants que amaga ens serà més fàcil proposar una resposta. Preguntem-nos què hi ha darrere. La pregunta dóna per descomptat que hi ha unes causes que ens han fet perdre les habilitats o els coneixements necessaris per fer un ús correcte del temps, o que aquesta capacitat no l’hem tingut mai. És a dir, la pregunta suposa que per alguna raó el comú dels ciutadans de Catalunya tenim problemes per aplicar un criteri d’eficiència que ens permeti fer un bon ús del temps. Més encara, ens convida a tots, com a propietaris d’un temps que hem de gestionar de manera adequada, a conèixer les normes de l’economia horària per tal de no malgastar el temps. Dit altrament: Quines circumstàncies o deficiències personals o socials ens fan ineptes per treure un bon profit del temps?

Continua llegint

Tenir criteri (per F. Núñez)

Tenir criteri ens facilita prendre decisions, fer eleccions encertades, escollir bones relacions i trobar sentit a allò que fem. El criteri no és només una capacitat, com pot ser tenir l’habilitat per alguna cosa o una intel·ligència particular, no, el criteri s’assembla més a la “sofrosine” grega (http://en.wikipedia.org/wiki/Sophrosyne) , a la prudència aristotèlica (http://www.filosofia.org/cla/ari/azc01157.htm) .

En una societat moderna que podem caracteritzar pel risc (U. Beck), per la complexitat, per l’obertura o pel pluralisme social i la pluralització dels mons de vida (Berger i Luckmann), tenir criteri ens arma i ens protegeix dels efectes no previstos i no desitjats de l’acció. Diguem que ens ajuda a reduir la complexitat (Lhumann) i, per tant, a ser més encertats en les nostres decisions i eleccions, ja que no és possible ser infal·lible. També té un efecte positiu en la responsabilitat que hem d’assumir respecte a les nostres accions i conseqüències futures.

Quan l’única escola possible on portar els fills era la del poble (perquè no n’hi havia una altra i ja era una sort que n’hi hagués una), les galetes per esmorzar les havies d’escollir entre els dos o tres tipus que trobaves a la botiga (una sort poder menjar galetes!), la professió et venia pràcticament marcada pel naixement i la parella te l’escollia la família o l’escollies tu entre els pocs xicots o xicotes que hi havia disponibles de la teva quinta i condició (cupido feia bé la seva feina), les probabilitats d’encertar en l’elecció eren forçosament grans i bastant més minsos els maldecaps per triar bé. És evident que la situació, per la majoria de les persones que vivim en societats “obertes”, ha canviat molt i que guiar-se per un oceà de possibilitats (i cants de sirenes) és una tasca feixuga i difícil. No tothom està preparat per ser l’artífex de la vida d’un mateix. Tenir criteri ajuda a fer camí en la mar.

Continua llegint

Bauman: La sociedad sitiada (Resum)

Al meu judici, aquest llibre de Bauman recull perfectament la majoria de les idees i tesis més destacades i fonamentals de l’autor.
A poc a poc, aniré publicant altres resums de llibres rellevants d’aquest autor.
Els resums sempre són un selecció i comporten una pèrdua gran i significativa de moltes de les idees i matisos dels llibres. Poden ajudar a saber quin és el contingut, quines idees i propostes es fan, però no pot estalviar la lectura.

Imatge

Bauman, Z. (2004) La sociedad sitiada. F.C.E.: Buenos Aires

INTRODUCCIÓN
La sociologia neix com un projecte modern (amb l’objectiu comtià de “savoir pour prévoir, prévoir pour pouvoir”). L’objectiu a conèixer, a analitzar i a donar forma era “la realitat humana” (pàg. 9). També neix lligada a l’Estat (pàg. 10)
“El espíritu moderno se definió a través de su determinación de desarmar la realidad para hacerla más blanda, más maleable y receptiva al cambio; pero el derecho y la capacidad de hacerlo eran motivo de disputa entre las instituciones modernas; era, asimismo, el objetivo más preciado de la moderna lucha por el poder.”

Continua llegint

Realitat imaginada. L’exemple de les emocions (Formes de realitat en el món contemporani) per F. Núñez

(Publicat al blog del Colpis: http://ambitscolpis.com/)

La wikipèdia, i la majoria dels diccionaris de filosofia, defineix realitat com “el conjunt de tot allò que existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és” (http://ca.wikipedia.org/wiki/Realitat).  Per tant, una realitat imaginada ha de ser un fantasma, un constructe irreal de la imaginació. Res que pugui ser considerat real pot ser un producte de la imaginació. Això no vol dir, és clar, que no pugui imaginar-se allò real o que no hi pugui haver una coincidència entre una realitat imaginada i allò real.

No obstant això, amb “realitat imaginada” afirmo que pot haver-hi, o que de fet hi ha, una realitat com a resultat del procés imaginatiu, és a dir, que la imaginació, en tant que capacitat social, i no només individual, crea i pot crear realitat. Hi ha realitats que són imaginades i que només existeixen com a imaginació o en l’imaginari social, però que són realitats. Malgrat ser imaginades, són reals i tenen en la vida de les persones els mateixos efectes que pot tenir una realitat física o ideal. Són viscudes –i tingudes- com a realitat.

Continua llegint

Metàfores d’Internet (per F. Núñez)

Aquest article va ser publicat en el número 6 de la la Revista Digithum, l’abril del 2004.

http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/nunez0304/nunez0304.pdf

Vull recuperar aquest article perquè crec que aporta dues idees que encara són interessants . La primera és la idea de Lakoff i Johnson sobre la importància de les metàfores en la comprensió del món, no només la nostra manera “metafòrica de conèixer” sinó el seu paper rellevant en com estructurem el món i dibuixem els contorns del possible. La segona idea, que pretenia original, volia completar la idea del llibre Les metàfores de la vida quotidiana, de Lakoff i Johnson i mostrar com les metàfores que fem servir per comprendre i estructurar el món tenen un clar component social, en el sentit que els diferents contextos socials (estructures) condicionen les metàfores que fem servir i, per tant, la nostra comprensió de la realitat. Segons com, pot semblar una obvietat sociològica, però fins on sé, no s’havia efocat mai així.

Més tard, junt a Agnès Vayreda, vam escriure un capítol de llibre on desenvolupavem els elements claus per analitzar les metàfores des d’una perspectiva de l’anàlisi del discurs.

Vayreda, A.; Núñez, F. (2010). ”The role of metaphors in online interpersonal discourse ” (pàg. 142-160). A: Interpersonal Relations and Social Patterns in Communication Technologies: Discourse Norms, Language Structures and Cultural Variables. Hershey, Pennsylvania. IGI Global.

Metàfores d’Internet

(Francesc Núñez Mosteo)

“Això és l’únic que no es pot aprendre d’altres,
i és també digne de geni, atès que una bona metàfora implica
la percepció intuïtiva de la semblança, d’allò dissemblant”

Aristòtil
(Retòrica 1459 a 6, 8)

Hipòtesis i punts de partida
L’eficàcia amb que Internet s’està implantant en tots els àmbits del món social i econòmic, la importància creixent que està adquirint en les vides de cada cop més gent i l’interès que ha despertat entre un bon nombre de científics socials, fa que la seva (relativament) recent incorporació en la realitat quotidiana de la molta gent no sigui percebuda amb estranyesa, sinó amb la transparència de les coses que ja fa temps que estan entre nosaltres o formen part de les rutines diàries. Fins i tot els més resistents a les novetats o els més allunyats dels centres d’incorporació de les tecnologies de la comunicació comencen a familiaritzar-se amb una realitat que es sobreposa al món donat per descomptat.
Continua llegint