La espera imaginativa

Si hiciéramos caso del “carpe diem” y otras consignas que nos invitan a vivir el momento, a desear detener el instante por su belleza, estaríamos disminuyendo nuestra potencia de existir, contrariamente al que se supone que se nos pide. Buena parte de nuestro tiempo de vida, el único que tenemos, ciertamente, lo vivimos abocados hacia el futuro, imaginando todo el goce y todo el bien que está por venir. Si la previsión (somos seres pre-visores) nos facilita la capacidad de acción, el dirigirnos hacia el futuro deseado y conseguir propósitos, la imaginación nos instala en la emoción presente del futuro que tiene que venir y queremos imaginar.
Continua llegint

Anuncis

Realitat imaginada. L’exemple de les emocions (Formes de realitat en el món contemporani) per F. Núñez

(Publicat al blog del Colpis: http://ambitscolpis.com/)

La wikipèdia, i la majoria dels diccionaris de filosofia, defineix realitat com “el conjunt de tot allò que existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és” (http://ca.wikipedia.org/wiki/Realitat).  Per tant, una realitat imaginada ha de ser un fantasma, un constructe irreal de la imaginació. Res que pugui ser considerat real pot ser un producte de la imaginació. Això no vol dir, és clar, que no pugui imaginar-se allò real o que no hi pugui haver una coincidència entre una realitat imaginada i allò real.

No obstant això, amb “realitat imaginada” afirmo que pot haver-hi, o que de fet hi ha, una realitat com a resultat del procés imaginatiu, és a dir, que la imaginació, en tant que capacitat social, i no només individual, crea i pot crear realitat. Hi ha realitats que són imaginades i que només existeixen com a imaginació o en l’imaginari social, però que són realitats. Malgrat ser imaginades, són reals i tenen en la vida de les persones els mateixos efectes que pot tenir una realitat física o ideal. Són viscudes –i tingudes- com a realitat.

Continua llegint