Contra el positivisme.

En aquesta entrada argumentaré, de la mà de L. Kolakowski i de M. Gabriel, quins són els límits del positivisme com a teoria del coneixement i en quina mena d’ontologia errònia es fonamenta.

Definicions de positivisme:

  • El positivisme és el sistema de filosofia basat en l’experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals. En virtut d’això, el positivisme considera la metafísica i la teologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Positivisme)

Segons el positivisme, qualsevol coneixement, filosòfic o científic, si vol ser coneixement del món, de la realitat, ha de basar-se (fonamentar-se) en l’experiència, és a dir, en els fets que es poden verificar empíricament. També hi ha la voluntat de posar-nos en guàrdia del coneixement “metafísic” (un coneixement apriorístic o no basat en les dades empíriques). Tot coneixement científic ha de poder expressar-se en proposicions que poden ser empíricament contrastades [“falsables” segons l’acceptada concepció popperiana del coneixement científic].

La voluntat del coneixement científic hauria de limitar-se a descriure els fets del món. En definitiva l’activitat científica humana es podria descriure (i reduir) a una mena d’instrument biològic d’adaptació humana-animal al món, diu Kolakowski (veure entrada Positivisme). A diferència d’altres animals, el coneixement-adaptatiu dels humans opera amb un sistema d’inscripcions (llenguatge) que permet l’acumulació i la transmissió de les associacions adquirides. La ciència, les teories científiques, no serien més que una representació (humana) del món que, a força d’assaig i error, ens permet anar-nos ajustant més (adaptant-nos millor) a la desconeguda en-sí realitat del món material.

Continua llegint

Anuncis