Quin és el sentit de l’art?

anonadamiento

Markus Gabriel,  en el seu llibre Per què el món no existeix, explica que el sentit de l’art és que ens confronta amb el sentit. No seria tant un coneixement, un procés per obtenir coneixement sobre el “món”, com un procés (o no sé com dir-ho) que ens mostra quines són les condicions de la producció del coneixement. El sentit fa aparèixer objectes que es situen d’alguna manera davant el sentit i l’oculten. Per exemple, això és el que passa amb el sentit de la vista. Els objectes vistos sorgeixen davant del sentit de la vista i oculten el fet de ser vistos. Veiem els objectes, i no que els veiem.

[¿Us sembla que pot ser allò de Machado… “El ojo que ves no es / ojo porque tú lo veas;/
es ojo porque te ve…?]

qu-es-el-arte-artes-i-2012-claeh-3-728

I d’aquesta manera, en les arts visuals –diu Gabriel- es fan visibles els nostres hàbits de veure, la forma com veiem els objectes. Però també amb arts com la cuina podem veure com canvia el nostre sentit del gust. L’art allibera els objectes dels quals tracta, col·locant-nos en posicions diferents davant d’ells i fent-nos veure el camp de sentit especialment fet/creat per ells. L’art desvia els objectes dels camps de sentit en els que normalment apareixen (i no ens adonem en la forma en què apareixen) i ens permet adonar-nos de la manera en què els objectes tenen/prenen sentit en els camps de sentit que li són propis.

Continua llegint