Quin és el sentit de l’art?

anonadamiento

Markus Gabriel,  en el seu llibre Per què el món no existeix, explica que el sentit de l’art és que ens confronta amb el sentit. No seria tant un coneixement, un procés per obtenir coneixement sobre el “món”, com un procés (o no sé com dir-ho) que ens mostra quines són les condicions de la producció del coneixement. El sentit fa aparèixer objectes que es situen d’alguna manera davant el sentit i l’oculten. Per exemple, això és el que passa amb el sentit de la vista. Els objectes vistos sorgeixen davant del sentit de la vista i oculten el fet de ser vistos. Veiem els objectes, i no que els veiem.

[¿Us sembla que pot ser allò de Machado… “El ojo que ves no es / ojo porque tú lo veas;/
es ojo porque te ve…?]

qu-es-el-arte-artes-i-2012-claeh-3-728

I d’aquesta manera, en les arts visuals –diu Gabriel- es fan visibles els nostres hàbits de veure, la forma com veiem els objectes. Però també amb arts com la cuina podem veure com canvia el nostre sentit del gust. L’art allibera els objectes dels quals tracta, col·locant-nos en posicions diferents davant d’ells i fent-nos veure el camp de sentit especialment fet/creat per ells. L’art desvia els objectes dels camps de sentit en els que normalment apareixen (i no ens adonem en la forma en què apareixen) i ens permet adonar-nos de la manera en què els objectes tenen/prenen sentit en els camps de sentit que li són propis.

Això del “camp de sentit” requereix una explicació:

Les coses existeixen en tant que apareixen en un camp de sentit (els somnis existeixen en un camp de sentit diferent del dels rinoceronts i diferent del dels protons).

Copio un text de M. Gabriel:

 “Los campos de sentido son áreas en las que determinados objetos aparecen de una manera determinada. En los ámbitos objetuales, y desde luego en las cantidades, se hace en cambio abstracción de ello. Así, pues, dos campos de sentido pueden referirse a los mismos objetos, que aparecen en ellos de forma diferente.

[Per exemple:] Dependiendo del campo de sentido una mano puede ser un barullo de átomos, una obra de arte o un instrumento…” [I no hi ha cap raó raonable per pensar que una d’aquestes aparicions –en el món humà, que és en el qual vivim- és més real que una altra i, per tant, que el que diem en un món és més vertader que el que diem en un altre.  La cultura –el llenguatge- són les formes humanes de fer significatius aquests esdeveniments!]

 “No hay objetos o hechos fuera de los campos de sentido. Existencia significa que aparece en un campo de sentido… En el plano ontológico es indiferente que alguien lo perciba o no. Las cosas y los objetos aparecen no solo porque se nos aparezcan a nosotros,  no solo existen porque nosotros los percibamos… Esto es algo que no se debe olvidar… (A nivel del universo, por ejemplo, poco importa si existimos y lo que hagamos con nuestra existencia… )

Todo sucede en ninguna parte… que no significa que nada suceda, al contrario, acontece una infinidad de cosas a la vez, si bien hacemos caso omiso de ello… “

 

Això és important per entendre la magnitud de l’afirmació: Tot té lloc en el mateix moment i en cada instant. Tots estem respirant, ara, en aquest moment… però ben separats [per més que internet trenqui les distàncies]. Estem en el mateix planeta, és clar, però no compartim el mateix món (perquè, a més, no existeix una tal cosa).

 

Existir (tot allò que existeix en cada moment) vol dir arrancar-se a l’ocultament. Tot allò que existeix surt d’un fons que no pot sorgir de si mateix, si no és fent aparèixer un nou rerefons del qual es destaca, convertint-se en un nou primer pla…etc.  Per això el món no pot existir com a tal… (a on apareixeria? En quin camp de sentit, en quin rerefons? És evident que no pot ser un objecte).

 

Els humans, normalment ens ocupem de les coses (objectes) i no pas del món. De fet, ens els trobem davant (ens fan front, ens objecten) i no solem parar massa atenció en quin camp de sentit s’ubiquen (i com és que existeixen). Hi ha molts pensaments falsos sobre les coses (per exemple, que les bruixes existeixen). Els objectes estan en el món i entre nosaltres, amaguen els seus camps de sentit, i el fet que el “món” (com a objecte) no existeix, no pot existir! No hi ha món.

 

L’art ens mostra aquests mecanismes, ens confronta amb el sentit.

Des d’aquesta perspectiva, una poesia pot contenir tanta veritat –i tanta precisió- com un teorema matemàtic o una teoria científica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s