Entendre les religions avui

El 31 de març de 2016, l’Ateneu de Barcelona va organitzar una conversa sobre quina base de creences compartides pot dialogar l’Europa secularitzada amb la resta de cultures del món. La conversa es va fer a propòsit de la publicació per l’Editorial Mediterrània del llibre de Joan Estruch Entendre les religions, una perspectiva sociològica.

Libre Estruch

En la conversa va participar (a més de l’autor de llibre Joan Estruch i de Laia de Ahumada http://laiadahumada.blogspot.com.es/ ) el professor d’antropologia biològica en Ramon Maria Nogués de qui vull recollir algunes de les idees que va suggerir perquè en poques paraules ens va ajudar a entendre molt el fet religiós present, i el del futur. D’això se’n diu “saviesa”.

Des de l’antropologia evolutiva, les grans religions del món (i també moltes que no ho són) són un fet cultural de primer ordre i han tingut un èxit evolutiu espectacular, com és evident. En aquesta comprensió de religió s’haurien d’incloure també les espiritualitats asiàtiques, que venen a funcionar com les grans religions, encara que pròpiament parlant no haurien de ser considerades religions.

___

El Dr. Nogué no va voler entrar en la distinció entre religió i espiritualitat –tema del qual es va ocupar la Dra. Ahumada-, però va reconèixer la dificultat de la distinció i va apel·lar a l’enorme bibliografia que hi ha sobre el tema degut a la controvertida distinció.

___

A què pot ser degut, doncs, l’èxit de la religió? Per què ocupa un lloc tant preeminent el les diferents cultures humanes?

L’antropologia evolutiva ens dona tres possibles raons:

  1. Estem “cablejats” per creure. Com li agradava dir al vell professor J.L. López Aranguren, l’ésser humà viu de credibilitat. És a dir, la constitució (biològica) de l’ésser humà ens aboca a la creença religiosa. No podem no creure. En aquest sentit, la religió se’ns manifesta com un sistema simbòlic que serveix per expressar l’actitud de cadascú respecte del misteri (“misteri”, aclareix Nogués, en el sentit que A. Einstein feia servir aquest concepte, fent referència a tot allò que en l’univers ens resulta incomprensible, inabastable a la condició humana). La ment humana està composta (o és el resultat) de pulsions, emocions i raons. És clar que en això que sigui la ment no només hi ha raonaments. Aquest situar-se davant el misteri és un element vital, ineludible per l’ésser humà.
  2. Caràcter prosocial de les grans religions històriques (les dels big Gods, com se les sol anomenar). Les religions han fomentat la identitat social (i personal), la moralitat i la cooperació entre els poble.

[Això no vol dir que la religió no hagi estat aprofitada per mots per fer la guerra en nom seu o que les institucions religioses s’hagin aliat amb el poder per exercir-lo violentament]

  1. Moltes de les pràctiques religioses tenen efectes beneficiosos pel cervell, especialment la meditació (que practiquen les espiritualitats orientals).

[Significativament, el Parlament anglès ha constituït una comissió per estudiar els beneficis de la mindfulness en diferents àmbits de la vida social (educació, política, relacions personals, etc.) que publica els seus documents a la xarxa.

 

Quin és l’estat de salut de les grans religions en aquest moment i a nivell mundial ? Si fem excepció de petits racons, com per exemple Catalunya i molt particularment Barcelona, l’estat de salut de les religions (i si comptem pel nombre de creients) és molt i molt bo. I de moment, la continuïtat d’aquest èxit està assegurat (si tenim en compte les projeccions demogràfiques en els països amb més creients. Algunes dades significatives: ben aviat hi haurà al món, per primer com en la història, més musulmans que cristians. Dels 11 mil milions de persones que hi haurà al Planeta (si el planeta ho suporta i si Déu vol) la majoria seran persones religioses.

Com a curiositat, segons va fer-se ressò la BBC, a la Xina van celebrar la Pasqua aquest 2016 més de cent milions de persones. Pel nivell de conversions al cristianisme (un cristianisme allunyat de la influència de Roma), d’aquí pocs anys el nombre de cristians a Xina serà de més de 250 milions, és a dir, el país del món amb el nombre de cristians més alt!

Abans de que acabi el segle, si les projeccions demogràfiques no menteixen (http://www.worldmapper.org/index.html) la població europea suposarà un 5% de la població mundial. Què podrà oferir Europa al món en relació a la religió? Models de bones pràctiques? De bona convivència entre diferents confessions? Acceptarà la resta del món el que els hi puguem dir o mostrar?

 

Veure vídeo de la conferència.

https://www.youtube.com/playlist?list=PLA441D75DFBC69FD8

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s