COMUNICACIÓ ELECTRÒNICA I SOCIETAT

Índex i referències bibliogràfiques pels alumnes d’Epistemologia de les ciències socials de la UAB

  1. Introducció
  2. La comunicació electrònica: Utopies i distòpies
  3. El present de la comunicació electrónica
  4. El futur que s’acosta
  5. Apèndix

  1. INTRODUCCIÓ

Quin és el paper de les xarxes socials en la construcció social de la realitat?

Com les xarxes socials ens han canviat la vida i les formes de relació social

Un context inevitable de la reflexió sobre les tecnologies de la comunicació:

  1. Desigualtat
  2. Esgotament recursos i escalfament planeta
  3. Singularitat tecnològica

El fet social:

Les tecnologies digitals, en les seves múltiples versions, i especialment la comunicativa, han transformat profundament i àmpliament les formes d’organització econòmica, política i social d’un món globalitzat. Ningú pot mantenir-se al marge. Es pot parlar, sense por a equivocar-nos d’una societat de la informació o societat xarxa, d’una nova forma d’economia capitalista, de noves formes d’organitzar el treball, la vida política o el viure diari. Podem afirmar que aquestes noves formes d’organització social i, especialment, les noves formes d’organitzar la producció de la informació i el seu ús, obren enormes possibilitats per la persecució d’alguns dels valors claus de les societats lliberals contemporànies (Benkler, 2006: 10).

Llibre en línia: http://www.benkler.org/Benkler_Wealth_Of_Networks.pdf)

Exemples quotidians de “transformació:

La possibilitat de mantenir-se en contacte malgrat la distància, o de crear una distància artificial. Noves formes de comunicar amb la parella o els amics. Noves formes d’estar junts, noves formes de compromís, noves formes de relació, noves formes d’influir en les accions dels altres, i un mitjà també important per l’expressió emocional.

Manifestar una opinió o proposar una actitud i arribar amb un clic a milers de persones i, potencialment, a centenars de milers (o milions). Assistir (mediadament) [però] en directe a centenars d’esdeveniments (de tota mena públics o semiprivats); tenir notícies i imatges d’arreu del món en el moment que es produeixen, etc.

Bibliografia

Economia i treball:

Benkler, Y. (2006). “Peer production and sharing”. The Wealth of Networks. Yale University Press. pp. 59-90.

Billón, M.; Lera, F.; Ortiz, S. (2007). Evidencia del impacto de las TIC en la productividad de la empresa. ¿Fin de la “paradoja de la productividad”?. Cuadernos de Economía. Vol. 30. Núm. 82, enero-abril 2007, pp. 5-36.

Sassen, S. (2003). “Localizando ciudades en circuitos globales”. Eure, 88, pp. 5-27

Sassen, S. (2008). “Actores y espacios laborales de la globalización”. Papeles, 101, pp. 33-51.

Política i moviments socials:

Castells, M. (2009). “Programando las redes de comunicación”. Comunicación y poder. Alianza Editorial, Madrid. pp. 261-392.

Castells, M. (2009). “La red es el mensaje: los movimientos globales contra la globalización capitalista”, en  “Programando las redes de comunicación”. Comunicación y poder. Alianza Editorial, Madrid. pp. 443-451.

Haro, C.; Sampedro, V. F. “Activismo político en Red:del Movimiento por la Vivienda Digna al 15M”. Revista Teknokultura, 8, 2. pp. 167-185.

Comunicació i vida quotidiana:

Bates, T. (2010). “Understanding Web 2.0. and its Implications for E-Learning”. Lee&McLoughlin (ed).: Web 2.-0-Based E-Learning. pp. 21-42.

Castells, M. (2009). “La comunicación en la era digital”. Comunicación y poder. Alianza Editorial, Madrid. pp. 87-190.

Marwick, A.; Boyd, D. (2011). “I Tweet Honestly, I Tweet Passionately: Twitters Users, Context Collapse, and the Imagined Audience”. New Media and Society, 13, pp. 96-113

Pablo, F.; Mañas, E.; Cuadrado, J. R. “El impacto de las TIC en las formas de consumo familiar”. Economía industrial, 360. pp. 61-76.

 

  1. LA COMUNICACIÓ ELECTRÒNICA: UTOPIES I DISTOPIES
  • Les pors al determinisme tecnològic (el guió o script tecnològic) i a la mediació tecnològica (pèrdua d’autenticitat).

Referències bibliogràfiques:

Akrik, M. (1992) “Beyond Social Construction of Technology: the Shaping of Poeple and Things in the Innovation Process”, in M. Dierkes et U. Hoffmann (ed), New Technology at the Outset, Frankfurt/New York : Campus Westview, 1992, pp. 173-190.

Akrik, M. (1998) Les utilisateurs, acteurs de l’innovation, Education permanente, “L’innovation en Question”, 1, 134, pp.79-90

  • Canvi de perspectiva : de la pregunta què fan els media amb la gent a la què fa la gent amb els media.
  • La cultura d’Internet

“La cultura d’Internet és una cultura bastida sobre la creença tecnocràtica en el progrés de l’ésser humà per mitjà de la tecnologia, practicada per comunitats de hackers que prosperen en un entorn de creativitat tecnològica lliure i oberta, recolzada en xarxes virtuals que tenen com a objecte la reinvenció de la societat, i materialitzada per emprenedors capitalistes abocats als beneficis dins de l’àmbit de la nova economia” (Castells, 2002: 73)

  • Domesticant les tecnologies de la comunicació i els nadius digitals (món donat per descomptat)

(De la pregunta què fan els media amb la gent a la què fa la gent amb els media.)

  • Les promeses de la revolució virtual:
  1. la promesa de la facilitat d’ús (user-friendliness) // Llibertat
  1. la promesa de l’accés universaln // Igualtat
  2. la promesa de la interactivitat // Fraternitat

Th. Bardini (2000) “Les promesses de la révolution virtuelle

  • Eixamplant els límits de la condició humana
  • Al canviar el món en el que viu, l’home es canvia a si mateix.

Fernando Sáez Vacas

  • La tecnologia no només és un instrument o una eina, també és un actor social, el que he anomenat un actant.

(Latour, B. (2001) La esperanza de Pandora. Ensayos sobre la realidad de los estudios de la ciencia. Barcelona: Gedisa)

 

  1. EL PRESENT DE LA COMUNICACIÓ

Referències:

https://fnunezmosteo.wordpress.com/2016/03/02/f-farinelli-la-razon-cartografica_22/

https://fnunezmosteo.wordpress.com/2016/02/24/la-globalizacion-segun-f-farinelli-claves-para-entender-los-atentados-yihadistas-de-paris_12/

  • Canvis en la comunicació de masses

Referències bibliogràfiques:

Castells, M. La sociedad Red. Madrid: Alianza editorial, 2006.

Castells, M. Comunicació i poder. Barcelona: Editorial UOC, 2009.

Castells, M. (2002) La Galaxia Internet Barcelona: Rosadelvents-Ediuoc

Núñez, F. “La comunicación electrónica” Publicat a https://fnunezmosteo.wordpress.com/ i a http://ambitscolpis.com/2013/09/16/la-comunicacio-electronica/)

  • Canvis sociopolítics (Y. Benkler). Emergència d’una economia informacional en xarxa.

(Estem davant d’un repte de les democràcies liberals. Estem en el centre d’una transformació tecnològica, econòmica i organitzativa que ens pot permetre renegociar els termes de la llibertat, la justícia i la productivitat en la societat de la informació. Com viurem en aquest context dependrà de les decisions polítiques que ara anem prenent. Compte, doncs, qui les pren i al servei de quins interessos. )

  • Canvis en la vida quotidiana

Referències bibliogràfiques:

Wellman, B. & Haythornthwaite, C. (ed.) (2002) The internet in Everyday Life. Blackwell. (http://groups.chass.utoronto.ca/netlab/wp-content/uploads/2012/05/The-Internet-in-Everyday-Life-Review.pdf )

Bakardjieva, M. (2005) Internet Society. The Internet in Everyday Life. London:Sage.

Cantó-Milà, N; Núñez, F. & Seebach, S. “Send me a Message and I”ll Call you Back: The Late Modern Webbing of Everyday Love Life”, a Benski, T., Fisher, E. Internet and Emotions. Routledge, 2013.

 

  1. EL FUTUR QUE S’ACOSTA
  • Efectes en la consciència de la comunicació

La subjectivitat desintegrada

  • Canviant de rumb:

SHERRY TURKLE (https://en.wikipedia.org/wiki/Sherry_Turkle)

Reclaiming Conversation: The Power of Talk in a Digital Age
New York: Penguin Press, October 2015.

Alone Together: Why We Expect More from Technology and Less from Each Other
New York: Basic Books, January 2011 (https://www.ted.com/talks/sherry_turkle_alone_together?language=es)

“De lo contrario, estamos perdidos. Cada vez esperamos más de la tecnología y menos de los humanos. Nos sentimos solos, pero nos asusta la intimidad. Estamos conectados constantemente. Nos da la sensación de estar en compañía sin tener que someternos a las exigencias de la amistad, pero lo cierto es que pese a nuestro miedo a estar solos, sobre todo alimentamos relaciones que podemos controlar, las digitales. Pero aún estamos a tiempo de cambiar esa convivencia con la tecnología. Tenemos que volver a aprender el valor de la soledad”.

YOCHAI BENKLER (http://www.benkler.org/)

http://www.benkler.org/Degrees_of_Freedom_Dimensions_of_Power_Final.pdf

El disseny original d’Internet era una combinació tècnica, organitzativa i cultural que permetia descentralitzar el poder de moltes maneres. Permetia una gran llibertat d’acció en el mercat i front a les institucions. Però els recents desenvolupaments (sobretot en el mercat) han introduït noves formes de control. Els mòbils, els “núvols”, els big data, la internet de les coses, el màrqueting del comportament… han introduït noves formes de control i poder a la xarxa.

 

APENDIX

 

Xarxa social i característiques de les SNS

(boyd, d. & Ellison, N. “Social Network Sites: Definition, History, and Scholarship

Definició:

Definim les xarxes socials com els serveis basats en web que permeten als individus (1) construir un perfil públic o semi-públic dins d’un sistema delimitat, (2) articular una llista d’altres usuaris amb els quals comparteixen una connexió, i (3) veure i recórrer la seva llista de connexions i de les fetes per altres dins del sistema. La naturalesa i la nomenclatura d’aquestes connexions poden variar d’un lloc a un altre.

 

El que fa això únic, no és que permeti als individus trobar desconeguts, sinó que permet als usuaris articular i fer visible les seves xarxes socials

L’exhibició pública de les connexions és un component crucial del SNS. La llista d’amics conté enllaços al perfil de la resta d’amics, el que permet als espectadors a recórrer la xarxa a través a les llistes d’amics. En la majoria dels llocs, la llista d’amics és visible per a qualsevol persona que té autorització per a veure el perfil, encara que hi ha excepcions.

La qualitat de les re-presentacions que es fan d’un mateix varia molt de persona a persona i de espai a espai.

Llocs de xarxes socials també proporcionen una rica font de dades sobre el comportament “quotidià” de la gent. Perfil i dades del SNS pot ser/és recollida, ja sigui mitjançant l’ús de tècniques de recol·lecció automàtiques o mitjançant conjunts de dades proporcionades directament per l’empresa (i diferents algorismes), permetent als investigadors d’anàlisi de xarxa explorar els patrons a gran escala de relacions, usos i altres indicadors (continuant una tendència que es va iniciar amb l’anàlisi dels blogs i altres llocs web).

Usos xarxes socials:

Hi ha excepcions, però la recerca mostra que l’ús més freqüent ha estat donar suport i reforçar les relacions socials primàries (per reforçar-ne d’existents i mantenir-ne d’allunyades) [això les diferencia dels vells fòrums]

Els joves són els més assidus usuaris (però no només, cada cop menys). La col·lecció de “amics” no és ja simplement una llista d’amics propers. Cada cop és més fàcil articular (generar) una llista d’audiències “imaginades”, dels que són vistos com part dins d’aquests espais virtuals… [Segurament tots teniu una bona experiència de com es “ circula” per aquests espais]

 

(Nous) Espais públics tecnològics (mediats)

Les xarxes socials són l’última generació d’ “espais públics mediats’- ambients on la gent pot reunir públicament a través de la mediació de la tecnologia.

 

Encara que els espais públics (mediats o no) juguen un rol similar en la vida de la gent, els espais mediats tenen quatre característiques que els fan únics (especials):

 

  • Persistència . El que es diu, queda allà dit. Això és fonamental per la comunicació asíncron, però també implica que el que es dir als 15 anys continua sent accessible quan es tenen 30 anys (i ja no serveixen com “pecats de joventut”)
    • Capacitat de cerca. Als adolescents d’avui, per exemple, se’ls pot localitzar en els seus llocs de reunió accionant un parell de tecles.
  • Possibilitat de repetició . Els bits digitals són reproduïbles fàcilment ; això significa que es pot copiar la conversa d’un lloc i enganxar-la en un altre lloc. També significa que és
    difícil determinar si es va manipular el contingut .
    • Audiències invisibles. Solem tenir l’ull/olfacte preparat per captar els “estranys-estrangers” en el nostre món públic. Però en els espais públics mediats, no només hi ha “presències” invisibles, sinó que la persistència, la facilitat de cerca i la fàcil repetició introdueix audiències que no estaven presents quan la “conversa” es va originar.

 

danah boyd:

(http://www.danah.org/papers/WhyYouthHeart.pdf)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s