Contra el positivisme.

En aquesta entrada argumentaré, de la mà de L. Kolakowski i de M. Gabriel, quins són els límits del positivisme com a teoria del coneixement i en quina mena d’ontologia errònia es fonamenta.

Definicions de positivisme:

  • El positivisme és el sistema de filosofia basat en l’experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals. En virtut d’això, el positivisme considera la metafísica i la teologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Positivisme)

Segons el positivisme, qualsevol coneixement, filosòfic o científic, si vol ser coneixement del món, de la realitat, ha de basar-se (fonamentar-se) en l’experiència, és a dir, en els fets que es poden verificar empíricament. També hi ha la voluntat de posar-nos en guàrdia del coneixement “metafísic” (un coneixement apriorístic o no basat en les dades empíriques). Tot coneixement científic ha de poder expressar-se en proposicions que poden ser empíricament contrastades [“falsables” segons l’acceptada concepció popperiana del coneixement científic].

La voluntat del coneixement científic hauria de limitar-se a descriure els fets del món. En definitiva l’activitat científica humana es podria descriure (i reduir) a una mena d’instrument biològic d’adaptació humana-animal al món, diu Kolakowski (veure entrada Positivisme). A diferència d’altres animals, el coneixement-adaptatiu dels humans opera amb un sistema d’inscripcions (llenguatge) que permet l’acumulació i la transmissió de les associacions adquirides. La ciència, les teories científiques, no serien més que una representació (humana) del món que, a força d’assaig i error, ens permet anar-nos ajustant més (adaptant-nos millor) a la desconeguda en-sí realitat del món material.

Al cap i a la fi, i els científics s’encarreguen de recordar-ho, no seríem més que una mena d’animals, interessats en poc més que la criança i l’alimentació, perduts en un insignificant planeta en mig del rutilant univers.

Per Kolakowski, la incongruència rau en el fet que no hi ha fonaments (certeses) per escollir entre una d’aquestes dues hipòtesis, la reducció del coneixement a un fet adaptatiu biològic i la possibilitat de l’anhel metafísic.

[Em torno a remetre a l’entrada sobre positivisme per veure quines són les opcions que a judici de Kolakowski li queden al pensament metafísic, a la voluntat d’un saber que també parli de veritat, bellesa o bé. ]

De fet, la filosofia moderna i contemporània també ha topat amb els límits d’un coneixement vertader de la realitat. El representacionisme, la idea que el coneixement humà és una representació de la realitat en seria una de les conseqüències més vistoses (i nefastes segurament) d’aquesta tradició. El positivisme n’és una manifestació.

En Markus Gabriel, en el seu llibre, ¿Por qué el mundo no existe?, desencalla, crec jo, el dubtes de Kolakowski (també Ch. Taylor, en un magnífic article titulat “La validez de los argumentos trascendentales” –dins de La libertad de los modernos-, apunta en aquesta direcció. Tots dos aposten per un realisme robust, allunyat dels “miratges” representacionistes, constructivistes i cientifistes.

Gabriel diu així: “L’anomenada concepció científica del món parteix d’un supòsit ontològic fals, la idea que hi ha un món exterior i al costat les seves representacions. El món exterior tindria una existència de fet, no seria ni vertader ni fals, sinó simplement una condició de partença; les nostres representacions, sí que poden ser vertaderes o falses” (pàg. 100). Això és, en bona mesura, el que dicta en el nostre temps el sentit comú i el que molta gent estudia i aprèn a l’escola.

L’error, diu Gabriel, consisteix a confondre l’existència (és a dir, el que hi ha, el que ens apareix) amb el que és sensorialment accessible (l’empenta positivista) i projectar les necessitats sensorials humanes a les vastes extensions galàctiques… No és d’estranyar que tot estigui mancat de sentit quan es veu el ser humà com un pobre animaló (que cria i menja) en mig d’aquest espai infinit. I aquesta és la prèdica dels científics (i que tot són partícules i camps de Higgs). S’està suposant, però, que la manera com experimentem la vida, i com ens apareix el món per nosaltres en cada cas, és una mena d’il·lusió. S’oblida que no és possible mirar el món “des de cap lloc”, i que som, en paraules de Heidegger, éssers-en-el-món (pàg. 102). És a dir, som éssers mundans, encarnats en el món i el món del qual tenim experiència (i en tenim experiència de diferents maneres) és la realitat en si. No hi ha més realitat que la que ens apareix, ni més món que els mons de sentit i significat que els que anem coneixent… amb veritat. Sí, és clar, ho coneixem com un ser humà (i la mosca com una mosca), però això no significa que aquest no sigui el món en si, tal com és.

“Haciendo caso omiso del espíritu (de nuestra condición humana desde la que estamos en el mundo) y observando solo el universo, desaparece evidentemente todo sentido humano. Pero eso no es culpa del universo, sino nuestra. El nihilismo moderno proviene pues de un error acientífico, el error de confundir las cosas en sí con las cosas en el universo y tener todo lo demás por una alucinación inducida bioquímicamente. Esa ilusión no se debería consentir.” (Gabriel, 2015:148)

En realitat, segueixo les tesis de Gabriel, la vida humana és un moviment continu per diferents camps de sentit, les relacions entre els quals intentem descobrir i imaginar. Aquesta és la tasca pròpiament humana (com a éssers terrestres i encarnats que som), la que defineix l’impuls metafísic que els positivistes subestimen. L’ésser humà com animal metafísic que vol determinar la seva posició en el cosmos.

Ras i curt, l’error (implícit) del positivisme consisteix a reduir el coneixement humà (i de fet la realitat del que és real) a l’àmbit objectual de les ciències naturals. El món (que no existeix) és més gran –moltes coses més- que el que estudien les ciències naturals, com a mínim hi hauríem d’incloure també totes les coses que no passarien sense nosaltres (que som part del món i estem a dins de l’univers).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s