Castanyada o Halloween?

Castanyada i Halloween són dues maneres de, teòricament, celebrar el dia (la nit) de Tots Sants. He dit “teòricament” amb intenció, perquè el que està més en dubte és que es tracti, en tots dos casos, d’una celebració, és a dir, de la celebració de la memòria dels Sants més oblidats o la memòria dels nostres morts (els que en altres temps volíem que descansessin al

Halloweencostat dels sants difunts). És clar que es tracta de dues tradicions (amb sentits i significats ben definits), una arrelada als països anglosaxons (sobretot als Estats Units) i, també, a sud-americà; i l’altra més pròpia de Catalunya. Com tota tradició, està envoltada d’uns actes rituals i d’unes determinades accions, que poden tenir variants geogràfiques. Fer panellets, coure castanyes, fer “farolets” amb carabasses, disfressar-se o passar la canalla per les casses dels veïns demanant alguna menja són algunes d’aquestes accions que caracteritzen la tradició.

Això no obstant, en les societats modernes i contemporànies, les tradicions de tota mena (com a institucions que són) han patit una enorme erosió que sovint s’ha vista acompanyada del descrèdit i l’oblit. Institucions, autoritat i religió han patit aquest aprimament en el món de l’Atlàntic Nord. És clar que seguim celebrant, per exemple, la Castanyada o, encara més, el Nadal, però tant el sentit com les formes en què ho fem han canviat profundament en els, sobretot, darreres 50 anys, aquells en els quals les societats de consum(isme) s’han consolidat. De fet, no tinc record que a la meva infància dels anys 60 hi hagués una gran presència de panellets a les botigues, ni recordo haver celebrar mai al col·legi (públic i franquista, és clar) la Castanyada. Tot això va prendre gruix, gruix festiu i comercial, alguns anys més tard.

Pels nens i no tant nens que ara adopten alegrement el Halloween, la Castanyada és no gaire més que el dia (o la setmana) que es mengen panellets, es couen castanyes al col·le o que s’ha de disfressar un moniato. Poc més. D’ençà que s’ha “incorporat” el Halloween, hi pot haver una festa de disfresses monstruoses, es poden penjar aranyes per les cases o es poden comprar carabasses per fer “llànties”. Tot plegat, molt divertit. Aquesta dimensió de la diversió és important. Tradició i celebració, festa i consum, menges i regals, solen percebre’s, per joves i grans, com un mateix paquet: diguem-li Castanyada, Nadal, Sant Joan o el dia del “Patró o Patrona”, tant se val.

No, no estic lamentant la pèrdua d’un sentit genuí i “autèntic” de les tradicions. Només constatant alguns dels efectes de la modernitat en les tradicions. Tot el que era sòlid s’ha esvaït en l’aire. I nosaltres, els adults, els que som els encarregats de transmetre el món, tal com és, amb les seves institucions (i reserves de sentit), no sempre ho fem amb convenciment o, fins i tot, no ho fem, perquè també per nosaltres ha deixat de tenir pes la tradició, el pes d’allò que és institució. Sí, ens quedem amb alguns dels rituals, de les celebracions i formes més… superficials? Fem castanyes i panellets… és divertit i estan bons.

No és difícil, doncs, que una celebració com el Halloween, amb uns bons aparadors com els que ha tingut, el cinema i la televisió (sèries, anuncis, etc.), i que coincideix en el temps (i en part amb el sentit) de la Castanyada, sigui un rival fort per acompanyar la “nostra” celebració. No crec que puguem parlar, de moment, de suplantació.

Per entendre l’èxit del Halloween, hem de tenir present que estem en un món globalitzat, on hi ha espais de contacte entre gents i tradicions. I tampoc hem d’oblidar que la força de “mestissatge” i d’integració més gran és el món del consum i el món dels mitjans de comunicació, que ens proporcionen mites i accions per compartir.

Davant del gran èxit que està tenint el Halloween entre nens i jovent, afavorit per algunes de les circumstàncies a les quals he al·ludit, no han tardat a sorgir les alarmes o censures. Li estan venint de molts sectors. Des del catolicisme més conservador i, òbviament, més institucional i arrelat a la tradició, es critica el Halloween per ser una celebració “pagana” i que s’allunya de les arrels religioses i de pregària pel descans dels nostres difunts a la vora dels sants i en la glòria de Déu. Pels sectors no catòlics i progressistes –diguem-ho així-, tampoc és benvingut el Halloween per ser una mena d’imposició procedent de l’imperi (l’imperi Americà, és clar) i anar acompanyat del teòricament (només teòricament) menyspreable consumisme. I a Catalunya, encara trobem un element més que el fa rebutjable: nosaltres ja tenim una tradició ben “nostrada” com la Castanyada i ja hem patit prou imposicions culturals i de tradicions estrangeres. Només ens faltava això.

Un símptoma d’aquest canvi en la percepció del Halloween, la tenim en què moltes escoles religioses, “progres”, públiques o catalanistes (que anys enrere van promoure el Halloween, directament o indirecta), ara comencen a percebre’l amb mals ulls i, sense arribar a l’extrem de prohibir-lo, pensen que “això” no s’ha de celebrar aquí a l’escola. O, simplement, s’ignora.

 

Interessant, molt interessant, aquest xoc de “tradicions” perquè revela algunes de les paradoxes i contradiccions de la cultura contemporània: la pèrdua de profunditat dels canals institucionals, la crisi de les institucions clàssics i de les tradicions (com a fonts de sentit i d’una manera d’estar en el món), els efectes de la globalització, les limitacions del “mestissatge”, el desconcert de l’escola, la desorientació dels adults… I tot plegat, en graus molts diferents i ple de matisos.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s