Afegeixo algunes reflexions sobre el temps que poden acompanyar a la nota de premsa escrita per Anna Sánchez-Juárez, “En 20 anys s’ha perdut gairebé una hora de son”, publicada en el portal de la UOC:
http://www.uoc.edu/portal/ca/uoc-news/actualitat/2015/055-alteracio-son.html
Per què dormim menys que fa uns anys? Senzillament perquè estem més hores en vigília. La resposta no és banal, encara que ho sembli. Duem a terme més activitats, estem més ocupats, tenim més obligacions o dediquem més temps al lleure. Per més que, des d’un punt de vista mèdic, s’afirmi que és recomanable dormir un mínim d’X hores, el cert és que en aquestes qüestions biològiques, com en tantes altres, no hi ha un patró comú, ni una mida generalitzable. Depèn de les persones, de les cultures, dels moments biogràfics o biosocials en què ens trobem, que la necessitat o conveniència de dormir sigui una o altra. Els marges de la conveniència (com la del nombre de calories o d’exercici físic o de pes o de… són molt flexibles i varien d’individu a individu). Per tant, doncs, una primera conclusió podria ser que dormim menys, avui que abans, perquè els temps i les condicions de vida han canviat. (Entre parèntesi diré que dubto molt que hi hagi un patró “mèdic-biològic” que pugui mostrar que això ens situa en una posició pitjor que la dels nostres antecessors).
A més, el temps, sigui el que sigui (i està clar que, sigui el que sigui, és un realitat –si és que ho és- ben estranya, perquè no es percep amb cap sentit, i és difícilment conceptualitzable amb la raó), si alguna cosa és, es allò que uns aparells que anomenem rellotges produeixen per coordinar l’acció social. El temps, principalment, permet mesurar el canvi, el moviment, l’acció humana. Per allò que serveixen els rellotges, principalment i fonamental, és per coordinar l’acció humana, perquè puguem coincidir amb altres a la feina o en un bar. Mesurar el temps que passem dormint es fa en funció del temps que no estem duent a terme unes altres activitats (generalment socials) que són, junt amb el dormir, el nostre quefer diari. El món modern (en les societats de l’Atlàntic Nord, més que en cap altre lloc), i aquesta és una tendència que encara no s’ha aturat, ens porta a augmentar la nostra activitat social i, conseqüentment, mental-en-estat-de-vigilia. La vida urbana estimula la vida de la ment. Fem més coses, tenim més “activitats” a fer. El prestigi de l’acció (del fer, encara que sigui en l’àmbit de la diversió i no del treball, perquè són com dues cares de la moneda de l’acció) ens porta a allunyar-nos dels estats de, diguem-m’ho així, latència, desconnexió, no-acció racional [Sobre aquest tema és pot llegir “El lado oscuro de la vida”, en aquest mateix blog].
L’experiència de l’home modern, de la modernitat, representa una transformació radical en l’experiència del temps, en la manera com estructurem la nostra experiència temporal (abocada cap el futur, marcada pels rellotges, pels plans –personals, laborals, governamentals). Cal dominar el temps (que es or), cal fer-nos amos del nostre temps, posar-lo al servei dels interessos personals o socials, del càlcul racional, de l’acció abocada cap a la dominació. El dormir, la latència, atempta contra aquesta experiència del temps. És difícil valorar els efectes mentals i físics d’aquesta “pràctica” que redueix les hores de dormir i activa, també, el nostre cervell. Estem parlant d’esforç, tensió, neguit constant… incapacitat pel repòs. P. Berger (a qui estic citant en aquest punt) creu que aquest és un dels aspectes més deshumanitzadors en opinió de moltes cultures no occidentals que xoquen frontalment amb aquesta forma de viure. Hi ha moviments culturals que, tímidament, s’han oposat a aquesta dimensió tan característica de la modernitat.
I per acabar, tinguem present com les tecnologies digitals estan transformant certes experiències relacionades amb això que anomenem temps: els “ritmes-tempos” de la comunicació, l’espera (i la paciència que podia demandar), la capacitat d’acció, la necessitat d’immediatesa, la possibilitat d’estar present (presenciant) esdeveniments sincrònics però espacialment distants, la possibilitat d’intervenir simultàniament –al mateix temps- en diferents accions, els canvis en la evocació del passat (imatges, vídeos, miríades de detalls), etc., etc. Tot plegat comportarà canvis en l’espai-temporalitat del món (dues dimensions que solen experimentar-se molt unides) que són, encara, difícils de pensar i d’imaginar.
La nota de premsa:
En 20 anys s’ha perdut gairebé una hora de son
«És característic del món modern, que inverteix més temps en la seva activitat social»
27/04/2015Anna Sánchez-Juárez
Les xifres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) en els últims 20 anys indiquen canvis en els hàbits de son de la població espanyola. El darrer baròmetre (novembre 2014) amb aquest tipus d’informació mostra que els espanyols dormen una mitjana de 7,12 hores durant els dies laborables mentre que abans, segons dades disponibles el 1995, dormien 7,97 hores. Això indica que Espanya ha perdut prop d’una hora de son durant aquest temps. Al seu torn, en aquest termini, s’observa un increment del nombre d’espanyols que dormen menys de 7 hores: avui dia aquest grup ja representa un 57,8% de la població, quan abans era un 37,2%.
El psicobiòleg i neurocientífic de la UOC Diego Redolar explica que aquestes xifres confirmen que «els espanyols dormen poc» ja que, malgrat les diferències individuals que pugui haver-hi, «diversos estudis recomanen dedicar habitualment entre 7,5 i 8 hores al dia al son». Aquest augment de les hores en vigília «és característic del món modern, què inverteix més temps en la seva activitat social», apunta el sociòleg i professor de la UOC Francesc Núñez. «L’acció, avui dia, és sinònim de prestigi, encara que sigui en l’àmbit de la diversió i no del treball», afegeix, i el fet d’incrementar-la provoca ineludiblement «allunyar-se de la desconnexió, de la no-acció racional».
El sociòleg apunta que aquesta tendència representa «la transformació cada vegada més radical de com les persones estructuren la seva experiència temporal». L’home modern «està abocat cap al futur i marcat pels rellotges i pels plans personals, laborals i governamentals» i vol fer-se «amo del temps, posar-lo al servei dels interessos, del càlcul racional, de l’acció encaminada cap a la dominació». Dormir, en definitiva, «atempta contra aquesta experiència del temps».
Però aquesta pèrdua d’hores de son pot provocar en les persones «marcades alteracions en l’atenció, en la consolidació dels processos d’aprenentatge i de la memòria i en la manera de processar la informació de tipus emocional», adverteix Redolar. «Diferents estudis han mostrat que la son resulta molt important per a un correcte funcionament dels sistemes neuronals», remarca el neurocientífic, i recorda que «dormir ajuda a descansar i a recuperar-se, perquè permet regular el metabolisme i recuperar l’equilibri intern de l’organisme».
Tanmateix, no solament la manca d’hores de son pot ser perjudicial per a la salut: també un excés pot ser-ho. Redolar explica que recentment un estudi de la Universitat de Cambridge, amb una mostra de més de 9.000 persones entre 42 i 81 anys, publicat a la revista de l’Acadèmia Americana de Neurologia Neurology, revela que «dormir més de 8 hores diàries es pot associar a un major risc de patir un ictus o un accident cerebrovascular». Els investigadors d’aquesta recerca no saben si dormir més de 8 hores diàries és causa o conseqüència del ictus, no és clar per què existeix aquesta associació, i conviden a realitzar altres investigacions per a explorar aquest vincle.
CESC_Blog de Francesc Núñez Mosteo 