La investigació filosòfica (assaig filosòfic, pregunta transcendental) i la perspectiva sociològica.

(Pensat pels alumnes del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies de la UOC)

La investigació filosòfica

“El objeto de la filosofía es la aclaración lógica del pensamiento. (…) La filosofía no es una teoría, sino una actividad. (…) Una obra filosófica consiste esencialmente en elucidaciones. (…) El resultado de la filosofía no son ‘proposiciones filosóficas’ [éstas no tendrían propiamente sentido], sino el esclarecerse de las proposiciones. (…) La filosofía debe esclarecer y delimitar con precisión los pensamientos que de otro modo serían, por así decirlo, opacos y confusos.” [Wittgenstein, Tractatus logico-philosophicus]

En la línia d’aquesta afirmació de Wittgenstein, podeu consultar el llibre de Josep Ma. Terricabras, Fer filosofia avui. Ens presenta la filosofia com una activitat que serveix per resoldre problemes, els que planteja el llenguatge i/o les teories que parlen de “realitats” que només tenen “realitat” en el llenguatge, etc. La manera adequada del tractar els problemes (diu Terricabras en un altre llibre Atreveix-te a pensar es portar a la superfície allò que estava amagat o que ningú no veia, tot i que potser era ben a la vista (el que més endavant anomenaré “desemmascarament”).

“… Efectivament, “ex-plicar” és obrir una plica, és desfer un plec, és estendre una cosa que estava plegada. A part, doncs, de l’ ”explicar” en sentit causal -característic de les ciències naturals-, hi ha un altre sentit d’ ”ex-plicar” com a “desplegar”, que és propi d’altres ciències i de moltres altres activitats de la vida quotidiana. Perquè no sempre fem com els científics de la naturalesa- que aporten causes per explicar els fets- sinó que sovint simplement despleguem els fets davant els ulls de tothom, a fi de veure’ls millor, de descobrir-ne noves connexions, d’advertir-ne els lligams que fins aleshores havien passat inadvertits o no havien estat tinguts en compte de la mateixa manera” (Terricabras)

En aquest sentit, podem afirmar, amb Terricabras, que “la filosofia no examina fets, sinó que examina els conceptes que usem quan pensem… és l’encarregada de desplegar davant nostre els conceptes que fem servir, examinant-ne els supòsits, usos, connexions i conseqüències.

L’assaig filosòfic

Per més que la filosofia tingui la seva especificitat (la rica i llarga tradició del pensament occidental, fecundada sempre per altres tradicions), fer un assaig filosòfic implica adoptar una estratègia de creació (investigació) d’idees, d’exposició d’idees i raonaments, i de diàleg amb la tradició en la qual s’insereix.

**Recomanem tenir present el text C. Booth; G. G. Colomb y J. M. Williams (2008) Cómo convertirse en un hábil investigador. Barcelona: Gedisa. (veure resums en aquest blog)

Un assaig pot ser la reflexió crítica sobre una idea o la presentació/exposició/desplegament d’una idea o d’un tema. Malgrat que, i aparentment, l’assaig, en tant que model formal d’exposició i escriptura, sembla que dóna molta llibertat a l’autor, justament per la seva ambigüitat formal i l’amplitud dels seus límits, però això mateix és el que el fa més difícil i demana una especial tensió a la nostra atenció i treball intel·lectual. Cal tenir molt clara (i reflexionada i estudiada) la idea que es vol presentar o criticar, i conèixer més o menys bé l’àmbit de coneixement on s’inscriu o al voltant de la qual es vol desenvolupar l’assaig-reflexió.

La presentació-introducció és molt important. En segon lloc, s’ha de saber combinar –i no és pas fàcil- la creativitat amb el rigor expositiu (i argumentatiu). L’assaig és l’art de l’exposició racional (i per tant argumentada i exemplificada) que té la capacitat de seduir (en el sentit de convèncer) la intel·ligència del lector. La claredat expositiva, la brevetat i ser capaç d’arribar a conclusions sòlides (conseqüència de les bones argumentacions-exposicions-exemplificacions) són aspectes també fonamentals. I vull insistir, s’escriu sempre per a un lector, i s’ha de pensar en ell i pensar que és el lector qui ha d’entendre, fàcilment i sense dificultats, el que s’escriu.

L’assaig és un art, és a dir, una tècnica en el sentit en què la tejné implica un art, un saber fer que no és només domini formal de tècniques sinó que implica (pro)moure capacitats i competències que permeten trencar la norma per generar quelcom nou. L’assaig depèn molt de la pràctica, de l’exercici, en el sentit que he dit que la filosofia és una activitat. Ras i curt, cal aprendre a “filosofar”; el que és important és exercitar-se en aquest art.

En l’elaboració d’un Treball Final de Carrera (TFC) (o TFGrau o TFMàster) de caràcter filosòfic i de tipus assagístic, recomanem acotar molt bé el tema. Aquest és un consell vàlid per a qualsevol tipus de treball. El tema pot ser un petit problema dels anomenats filosòfics, una qüestió ètica, l’anàlisi d’un llibre –tractat, novel·la o assaig-, un conjunt literari o artístic, una pel·lícula, etc. Un cop es té el tema, cal adoptar la mirada crítica per dimensionar el tema (la perspectiva desemmascaradora), per situar-lo en el seu context (de pensament, però també en el seu context temporal –història- i en l’espai) que ens permetrà entendre (comprendre) el sentit del que estem estudiant-analitzant, sentit que sol estar enredat o adherit en diferents capes (com en una ceba). Un cop es té això, pot fer-se la crítica i la dissecció. El resultat pot ser millorar la seva comprensió, gràcies a l’anàlisi, però també, si se saben trobar relacions, el resultat pot ser refer el tema o problema d’altres maneres, i així es poden generar noves idees, obrir nous camins al pensament i a la nostra comprensió i experiència. En definitiva, eixamplar el món on vivim. La metàfora d’obrir portes i finestres o d’endinsar-se per diferents camins i sendes pot ser bona per entendre el paper-poder de la filosofia, del pensament crític.

Fer “preguntes transcendentals”.

Les preguntes filosòfiques (en general) solen ser preguntes transcendentals. Això no vol dir molt importants i difícils o que tractin temes que sobrepassen la nostra experiència o quelcom semblant. No, transcendental s’ha d’entendre en el sentit que tracten d’esbrinar les condicions (empíriques, mentals, socials, històriques, etc.) que fan possible aquella realitat (la que volem estudiar i per la qual ens preguntem) [Sense ajustar-me a la definició, estic fent servir la idea de investigació transcendental de Kant] Són les condicions que fan possible una comprensió o experiència del món determinada. Per exemple, hi ha gent (organitzacions, persones…) que trafiquen amb òrgans humans. Això és un fet. La pregunta transcendental seria: “com és possible que això passi, què sigui així, que passi d’aquesta manera com passa”, perquè és un fet que passa i ens preguntem com és això possible. La investigació “filosòfica” consistiria a esbrinar les condicions (socials, polítiques, històriques, ètiques, morals, etc.) que fan possible que passi de la manera que passa, és a dir, les condicions de possibilitat. Si no podem abastar totes les condicions ens podem centrar en una o dues o les que siguin.

Un altre exemple. Afirmem que els “gen X” produeix tal característica moral. Se suposa que és un fet. La investigació transcendental, en aquest cas, podria ser doble. Com és possible (què fa) que aquell gen doni lloc a determinades característiques… Aquesta seria la recerca que fan els genetistes en un laboratori. Però hi hauria, en aquest cas, una segona investigació més “filosòfica” (transcendental també), que seria preguntar-se: com és possible que s’afirmi que el gen X sigui la causa d A, B i C. És a dir, es tractaria d’una investigació filosòfica (científica, sociològica i històrica –perquè les fronteres no sempre són clares-), i en aquest sentit crítica, per entendre en quines condicions s’afirma que determinats gens (o combinacions genètiques o característiques genètiques…) donen lloc a característiques morals (o socials o personals). Sí, és un tema polèmic, ampli i difícil. Per això requereix una “investigació” , ens estaríem preguntant per les condicions de possibilitat de la ciència, d’un tipus de recerca… fins i tot ens podríem estar preguntant per les condicions d’una determinada manera d’entendre la ciència (pregunta transcendental: què fa que això sigui així, de la manera que és –ens agradi més o menys-).

Fer-se una pregunta “transcendental” senzilla, i adoptar l’actitud crítica (filosòfica-desemmascaradora) no és fàcil ni tan evident com pugui semblar, però sí que és un repte que ha d’estar a l’abast de qualsevol estudiant d’humanitats que està a punt d’acabar els seus estudis (o de filosofia, o de ciències socials, o d’antropologia, o d’història, o de…).

La mirada humanista. Conclusió.

Això és ser un/a humanista: ser capaç de trobar les preguntes (transcendentals) a les aparentment senzilles i evidents qüestions/fets del món que ens envolta i saber tenir criteri (o generar estratègies per tenir-lo) per poder adoptar una mirada crítica (i creadora) front a les realitats que ens envolten (i a l’experiència que tenim d’elles). Penseu-hi: es tracta de mirar el que ens envolta sense donar res per suposat, com un estrany, i esforçar-se per poder entendre críticament (això és: desplegar, desentrellar, destapar, desemmascarar, desvetllar, aclarir, il·luminar, explicitar, mostrar…) el que fa que el que ens envolta sigui com és. Compte, els humans podem ser –i fer d’- humanistes, però hi ha moltes més dimensions en la nostra condició. Ho dic perquè no sempre hem de ser “impertinents” (és a dir, tàbacs, com Sòcrates).

 

La perspectiva sociològica

Propera a aquesta manera d’entendre la filosofia, tenim la perspectiva sociològica pròpia de la sociologia del coneixement (els autors claus serien en P. Berger i en Th. Luckmann  (veure article !!) i el seu llibre La construcció social de la realitat. Des d’aquesta “perspectiva”, la sociologia (també podríem dir la filosofia o el pensament crític) és un exercici (activitat) de desemmascarament (social, no pas psicològic!) del procés de construcció social. Seria alguna cosa semblant a un procés de “desalienació-desreificació” però a la inversa (com diuen Berger i Luckmann). És a dir, la realitat social (el pensament, les teories, les diferents explicacions i interpretacions del món) se’ns presenten com “acabades”, com explicacions del món (d’uns fets, d’una realitat, etc.) i el que es tracta és de veure com s’ha construït aquesta explicació. És a dir, tractar de veure/desentrellar quins han estat els contextos de construcció (i per tant d’intel·ligibilitat) de l’explicació (teoria) sobre el món social (o sobre la realitat).

[En part, aquesta manera de pensar el coneixement, d’acostar-nos a ell, es podria posar en relació amb el que en el document “Investigar en filosofia” he anomenat, l’ombra del pensament (seguint a Eugenio Trías). Sempre es pensa en oposició a, o en un determinat context que fa intel·ligible allò que es pensa. Un rerefons del pensament. En bona part, el coneixement, i fins i tot allò que creiem com a veritat o mentida, és relacional, depèn del context i dels criteris en com ho pensem i ens hi acostem.].

Acostar-se al pensament d’un autor, o d’una obra artística o d’una novel·la, o d’una pel·lícula i fer-ne una reflexió (anàlisi) filosòfica, implica –entre altres coses- fer aquest exercici de comprensió-desemmascarament del context (filosòfic i social) en què han estat gestats i produïts. Una explicació/desplegament en el sentit al qual ens hem referit més amunt. Això, si és vol fer bé, implica també tenir en compte la tradició.

        La imaginació sociològic

Wright Mills, La imaginació sociològica. (México: FCE. 1999)

(Podeu torbar a Internet fragments de l’última part de llibre dedicats a la pràctica del que      anomena “artesania intel·lectual”, que vindria a ser el treball propi del sociòleg des de la manera d’entendre Mills la sociologia).

http://www.unse.edu.ar/trabajoysocieda/13_WRIGHT_MILLS_ARTESANIA_INTELECTUAL.pdf

http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/ceo/article/viewFile/7569/6988

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s