Cupido i l’«ocasió» de l’estiu (per Francesc Núñez)

Les nits d’estiu són fetes per a somiar. Astronòmicament, són les més curtes de l’any; en la vivència personal, en canvi, resulten molt més llargues i intenses. Si, a més, coincideixen amb les vacances, probablement anem a dormir més tard, fins i tot de matinada. Terrasses, revetlles, festes… El fet de disposar de més temps per a un mateix ens relaxa i ens permet eixamplar la vida social. Qui vol, es pot llançar a buscar l’amor amb tenacitat.

Es diria que l’estiu, la calor i la suposada acceleració dels ritmes biològics i hormonals ens inclinen a buscar l’amor romàntic, i el sexe que sempre l’acompanya. Les fantasies amoroses solen implicar la possibilitat d’una relació sexual. La cerca amorosa s’intensifica a l’estiu. Cupido té més feina estacionalment.

No obstant això, l’estiu no és un element significatiu en l’origen de l’amor, és a dir, quan Cupido llança la primera fletxa. Les circumstàncies en què això té lloc són infinitament variades i plurals –ho confirmen dotzenes d’entrevistes que he fet en el context de diverses recerques sobre l’amor i la relació de parella–. L’amor sol aparèixer per sorpresa, com una llebre blanca; encara que també és cert que en les biografies amoroses hi sol haver històries d’amor estiuenc o d’una nit d’estiu.

D’altra banda, las estadístiques sobre naixements nou mesos després de l’estiu no són gens reveladores, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. No cal relacionar sexe amb procreació per a pensar que per un augment de la probabilitat hi pogués haver una correlació entre més activitat sexual i naixements. Efectivament, no n’hi ha, no sembla que es pugui inferir que els mesos d’estiu tinguin com a conseqüència més natalitat entre març i maig. Més aviat, la concentració d’infantaments es dóna a l’estiu, la qual cosa ens fa pensar que les estratègies de procreació no passen per la fogositat estiuenca.

I tampoc les vendes de preservatius, per buscar un altre indicador, no ens permeten deduir clarament un augment espectacular del nombre de relacions a l’estiu. No és una mesura fàcil d’obtenir, certament; i, encara que la percepció d’alguns farmacèutics pot ser que sí que es venen més preservatius, no ho confirmen les grans marques.

I, tanmateix, en la saviesa popular, confirmada per l’observació quotidiana, l’estiu és més favorable que altres èpoques de l’any per a «cercar l’amor i el sexe». En les societats occidentals, sexe i amor són fonts de sentit. El temps lliure més ampli de què solem gaudir, la voluntat –gairebé l’obligació– de passar-ho bé i trencar amb el dia a dia ens porten a un comportament més relaxat i, també, a cercar experiències intenses (com a dada curiosa, les nits dels mesos d’estiu es produeix un augment de les urgències mèdiques, moltes per alcohol i drogues).

Podríem concloure, doncs, que l’estiu és l’ocasió que Cupido aprofita per a practicar el seu art. Cupido és l’angelot que té l’encàrrec d’injectar-nos les ànsies de l’amor amb les seves fletxes. Durant tot l’any estem exposats, amb diferent intensitat segons l’edat i condició social, als reclams de l’amor i del sexe. Publicitat, televisió, cinema, lectures, converses amb amigues i amics ens mostren els atractius de l’amor, el poder de la seducció i la intensitat del plaer sexual. Com ens hi podem negar? La nostra imaginació, aquest poderós instrument que tenim els humans per a suscitar emocions i projectar-nos al futur, ens obre a un món de possibilitats. En els somnis experimentem amb els nostres desitjos i posem a prova el seu valor.

L’«ocasió», com he dit, és el motor de moltes de les nostres accions i l’estiu, el moment que Cupido aprofita per a alterar els cors dels qui estan més disposats i necessitats, bé perquè són més joves, bé perquè tenen més temps o perquè busquen l’amor i, ai!, per això els empeny l’esperança. La llum de l’estiu ens fa més explícita la bellesa dels cossos en els quals ens agradaria aconseguir no pocs dels nostres somnis, i en la mirada es concentra el desig. Cada llarg dia i nit d’estiu, alliberats de la feina i les obligacions, se’ns presenta com una renovada promesa d’amor, aquest somni esperat tot l’any i que a l’estiu sembla que té més oportunitat de ser realitat, perquè són més els desitjos dels qui busquen amb intensitat, per la qual cosa es pot convergir més fàcilment. I, encara que de vegades passi que post coitum tristitia, no hi fa res, perquè noves fletxes aprofitaran l’ocasió per a acréixer l’anhel.

Anuncis

One thought on “Cupido i l’«ocasió» de l’estiu (per Francesc Núñez)

  1. Retroenllaç: L’amor, l’estiu i els divorcis | CESC_Blog de Francesc Núñez Mosteo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s