Sobre l’ofici artesanal de l’intel·lectual

Amb aquesta entrada començo una sèrie d’entrades sobre metodologia: resums, consells i indicacions de bones pràctiques per fer recerca, per abordar treballs de TFG (treball fi de grau), de TFM (treball fi de màster), tesis o articles acadèmics.

En aquesta primera, presento un resum i comentaris del llibre de C. Wright Mills, La imaginació sociològica.
Aquest ha estat per mi un model de “filosofia” de la recerca, una inspiració del que ha de ser “investigar en ciències socials”. Sobre tot és això, inspiració.

També té una besant pràctica, de consells sobre com fer la cuina , que pot ajudar molt. Més endavant, entraré en detalls “tècnics”, més concrets (la pregunta de recerca, con plantejar un índex, com escriure la introducció i les conclusions, el tema del plagi, etc. Donaré, és clar, les referències.

L’OFICI DE SOCIÒLEG

Principis generals

  • Conveniència de no dissociar el treball de la vida (la vida d’estudi no és una opció professional, sino una opció de vida, d’estil de vida).

Es tracta d’aprofitar l’experiència de la vida en el treball intel·lectual (analitzant-la i interpretant-la) .

  • Conveniència de portar un diari personal (un sistema de fitxes o, en versió més moderna, un evernotes o alguna de les moltes App que hi ha pel cas)

Com artesans intel·lectuals que som (o que volem ser), ajuntarem el que estem fent intel·lectualment amb el que  estem vivint.
– Tenir el fitxer al dia ajuda a adquirir i mantenir l’hàbit de la reflexió (i a estar mentalment desperts)
– Fomentar l’hàbit d’escriure.
– Disciplinar l’experiència.

[L’experiència de molta gent dedicada al treball intel·lectual confirma que és millor poc i sovint, que molt i esporàdicament o distanciada. És convenient habituar-se a llegir i escriure, per exemple, una hora cada dia. Els fruits són immediats]

  • Conveniència del diàleg entre col·legues, companys, amics (comunitat intel·lectual) per enunciar correctament els grans problemes.

Cal treball continuat amb interludis en forma de discussions:
– Sobre els problemes.
– Sobre els mètodes.
– Sobre les teories.

El fitxer

El sol fet de portar el fitxer (o uns documents electrònics) és producció intel·lectual.
Inclou idees, reflexions personals, citacions de llibres, notes bibliogràfiques i esquemes de projectes.
Cal eixamplar les categories de la reflexió [també pot ser prendre fotos, visitar espais digitals, escoltar postcasts, etc.]
Llegir i prendre notes:
Dos tipus de notes:
a) Obres fonamentals: copsar l’estructura de l’argumentació (i les notes seran una síntesi)
b) Lectures parcials: les notes utilitzaran una idea determinada o una dada al servei del projecte

(El que és important és traslladar a l’esfera intel·lectual l’experiència)

[El pecat capital per no fer-ho és la mandra. Contra la mandra, el millor antídot -a part de la diligència, és clar- és no fer-li cas, prescindir d’ella, fer, actuar, sense pensar gaire en el sentit o conveniència del que s’ha de fer. Un cop t’hi poses, gairebé sempre la mandra desapareix. Com altres tants dimonis és circumstancial, i per això s’ha de canviar, ràpidament, la circumstància. Alguna cosa molt semblant passa amb els sentiments. D’això en parlaré un altre dia.]

Com abordar una recerca?

1. Treballar els materials existents i construir un sistema d’hipòtesis generals:
Teories sobre el tema (o teories relacionades)
Dades ja elaborades (per corroborar teories)

2. Fer un primer esbós teòric (emmarcar hipòtesis centrals i dissenyar recerques susceptibles de confirmar-les).

3. Ordenar els autors estudiats:
– Citar-los literalment.
– Dona’ls-hi o nega’ls-hi la raó, però amb arguments.
– Suggeriments per la propia tasca.

4. Deixar de llegir (ja es té suficient imformació)

[I una advertència que algú pot considerar poc científica, però que cal interpretar i aplicar en el seu just mig:]
Si es pot, millor evitar el treball empíric (… La recerca empírica no val més que el fet de dedicar-se a llegir… serveix per aclarir dubtes sobre els fets i per a poder argumentar d’una manera més enraonada. En aquest sentit, els fets disciplinen la raó; però la raó és sempre la que ha d’anar davant.

Els projectes empírics… han de respondre a l’esborrany abans al·ludit (per confirmar-lo o per esmenar-lo)

[Proposo quedar-nos amb la idea que “els fets -les dades empíriques- disciplinen la raó” i, per tant, no es pot anar contra la seva evidència. No obstant això, és la raó la que ha de marcar el disseny i elaborar la interpretació, el discurs sobre la “realitat”. Sí que hem de saber deixar parlar a les dades, però fer ciència és saber trenar-les en un logos, un discurs, que els hi dóna sentit.]

Formulació d’un problema
(La formulació d’un bon problema ha de passar quatre etapes):

1. Els elements i definicions que sembla que caldrà prendre en consideració.
2. Les relacions lògiques entre aquestes definicions i aquests elements
3. L’eliminació de concepcions errònies (trencar amb el “sentit comú”, el que també es pot anomenar la “ruptura epistemològica”, anar mén ellà de les evidències )
4. Formulació i reformulació de les qüestions de fet pendents

A mesura que es va fent tot aquest procés (i s’estudia sobre el tema) van sorgint projectes concrets. Quan s’està posat i s’hi entra, el tema es mostra omnipresent, i les idees sorgeixen.

Les idees
(D’on surten?)
Imaginació sociològica: capacitat de passar d’una perspectiva a l’altra i d’anar elaborant, en aquest procés de canvi de perspectiva, una visió global de la societat i dels elements que la integren.

De fet, el que cal és molt treball de formigueta, hores i hores de treball. Com es sol dir, és el secret de la inspiració (un 80% de transpiració, com a mínim).

Com estimular la imaginació sociològica (la inspiració fent servir la transpiració)
1- Classificar, rellegir i tornar a classificar les fitxes (pels “antics”) o els fitxers electrònics.
2- Jugar amb les paraules i les definicions (conèixer tots els sentits dels mots i expressions amb les quals treballem).
3- Realitzar noves tipologies o classificacions. Explicitar els criteris de classificació i sistematitzar-los. Classificacions multidimensionals (que són com la gramàtica de la imaginació sociològica).
4- Fer quadres, taules i diagrames de tipus qualitatiu.
5- Fer l’esforç de pensar en el contrari del que s’està estudiant.
6- Fer contraposicions. Val la pena començar per fer categories polars (pols oposats a partir de diverses dimensions).
7- Recórrer a molts punts de vista diferents (d’altres especialistes).
8- Tenir en compte “L’ombra del propi pensament” (contra qui o contra què pensem).
L’anàlisi qualitativa ha de proporcionar el registre, la gamma de categories. De vegades sí que caldrà saber amb més exactitud les proporcions (més dades).
Analitzar les dades des d’un enfocament comparatiu. Cercar casos comparables. Això obliga a situar-se dins d’un marc històric.
El coneixement de la història universal és indispensable.
9- Distingir entre la matèria concreta o objecte d’estudi i el tema o fil conductor del llibre.
La matèria: és l’objecte concret d’estudi (p.e. “la carrera dels grans empresaris”, “el poder dels militars”, “la desaparició de les dones de fer feina”, etc.). La manera d’ordenar els diferents objectes d’estudi ens condueix al tema.
El tema: és el fil conductor de tota l’obra, la trama argumental (respon a una distinció clau, com per exemple, la distinció entre raó i racionalitat). Quan es tenen clars els dos-tres temes dominants, el llibre ja està resolt. Se sap perquè els trobes per tot, sembla que es van repetint.
Cal detectar-los i formular-los clarament. Cal preguntar-se com la matèria queda afectada pel tema (i a l’inrevés).
Perquè en un llibre hi hagi temes, prèviament al cap ha d’haver hagut idees (hi ha llibres que són matèries sense temes, perquè no hi ha hagut idees).

Escriptura
El treball s’ha de presentar en un llenguatge clar i tan planer com sigui possible
(El llenguatge confús i tècnic, sol ser una qüestió de prestigi universitari).
Escriure és sempre una voluntat de cridar l’atenció… la qüestió és si es vol que es faci cas a l’escriptor o a allò que està dient.

Cal preguntar-se:
a Fins a quin punt és difícil i complicat el que vull estudiar?
La majoria de les vegades es pot explicar en llenguatge assequible. Tècnic no vol dir incompressible.
b. Quan escric, a quina mena de prestigi aspiro?
Cal tenir alguna cosa a dir i explicar-la clarament (és una veu humana què parla i ha de sonar com a tal. Ha de ser el     discurs de l’home civilitzat).
c. Per a qui estic escrivint?
(Professor, col·legues, públic en general, etc.)

Context de descoberta vs. Context de presentació.
Després d’haver-hi descobert quelcom, cal presentar la idea. Primer cal aclarir idees i un cop es tenen clares, cal presentar-les als altres.
Presentar un pensament obliga a modificar-lo, de forma i de contingut.
Descobrir, descriure i organitzar l´experiència d’un mateix.
Pensar denota sempre voluntat d’ordre i de comprensió. No es pot deixar de pensar abans d’hora ni pensar indefinidament… aquesta tensió/dilema fa que la reflexió sigui, en els moments privilegiats en què esdevé fecunda, l’esforç més apassionant del què una persona és capaç!

RECOMANACIONS I ADVERTÈNCIES (finals)
1. Artesania. Defensar la primacia de l’individu dedicat a estudiar i oposar-se a la preponderància dels equips tècnics.
2.Claredat. Exigir la simplicitat de les formulacions transparents.
3. Saber anar de la gran teoria als exemples (no escriure més de tres pàgines sense tenir un exemple ben concret i sòlid)
4. Penesar des d’una gran perspectiva històrica (en el sentit dels processos de civilització d’Elias)
5. Voluntat de comprendre les estructures socials que han existit i existeixen… Saber fixar els problemes fonamentals que ens interessen.Importància de la interdisciplinarietat
6. Estar sempre atent a la imatge de l’home (a la noció genèrica de la seva naturalesa com a home) que el treball implica i pressuposa
7. No oblidar que els humans són éssers socials (no individus aïllats). Importància de les estructures socials.
8. No cenyir-se a les definicions oficials dels problemes col·lectius.
9. No renunciar a l’autonomia moral.

PS: Ara cal anar-hi pensant, i sobretot, anar fent en aquesta línia.  Seguirem donant eines pel treball intel·lectual i l’ofici de sociòleg.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s