Bauman: Del treball al consum(isme) i algunes de les seves conseqüències.

En aquests tres llibres Bauman ens explica com la modernitat ha passat de societats d’essers humans disciplinats pel treball (de tipus fordista) a unes societats organitzades al voltant del consum. Els individus que per la seva localització social o geogràfica han quedat fora de la dinàmica consumista (no poden accedir-hi, principalment perquè no tenen diners ni crèdit) se’ns manifesten com a “sobrants”, perquè no tenen lloc en el joc social, no interessen a les grans corporacions socioeconòmiques i els Estats no saben ben bé què fer amb ells. I a més, tampoc són necessaris en el procés de producció.

Tracto d’extreure d’aquests tres llibres els arguments principals que ens poden donar la perspectiva i l’explicació de Bauman sobre aquest tema.
Bauman, Z. (2005) [1998] Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona: Gedisa.
Bauman, Z. (2005) [2004] Vidas desperdiciadas. La modernidad y sus parias. Barcelona: Paidós.
Bauman, Zygmunt (2007) Vida de consumo. Madrid: FCE.

Bauman, Z. (2005) [1998] Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona: Gedisa.

Sempre hi ha hagut pobres, però no sempre s’han produït o percebut de la mateixa manera. No és el mateix ser pobre en una societat de productors que en una de consumidors, on els projectes de vida es construeixen d’acord amb el consum. Un pobre se’ns presenta ara com un consumidor expulsat del mercat, de la dinàmica del consum.

El segle XIX, principalment, va aconseguir que la majoria dels mortals creguessin que per viure i ser feliç calgués donar alguna cosa valuosa als altres i que no era convenient ser conformista, el treball, una activitat noble, marcava les diferències.
Aquesta “ètica del treball” comportava certa imposició i la renúncia a certs àmbits de llibertat, però es considerava que formava part del procés civilizatori. Les societats industrials no van escatimar esforços (i també brutalitat) per aconseguir aquesta dinàmica. A canvi, la promesa de poder aconseguir un treball. El treball imprimia caràcter, i definia les vides (principalment dels homes). A poc a poc, també es comença a difondre l’aspiració a “guanyar més” i a generar-se (sobretot a USA) dinàmiques de consum.

El procés que va portar d’una ètica (protestant) del treball a una estètica (romàntica) del consum és complex [i encara s’està estudiant].

Per Bauman (pàg. 43), aquest procés està lligat a l’apropiació de les coses i també a la seva destrucció, aniquilades en el consum.
L’actitud consumista comporta profunds canvis respecte al productor, trencar rutines i mantenir-se en un estat d’elecció [d’anhel] permanent. El mercat és seductor i el consumidor ha d’estar disposat a deixar-se, sempre, seduir.

“Cuando el deseo es apartado de la espera, y la espera se separa del deseo, la capacidad de consumo puede extenderse mucho más allá de los límites impuestos por las necesidades naturales o adquiridas, o por la duración misma de los objetos de deseo. La relación tradicional entre las necesidades y su satisfacción queda entonces revertida: la promesa y la esperanza de satisfacción preceden a la necesidad y son siempre mayores que la necesidad preexistente, aunque no tanto que impidan desear los productos ofrecidos por aquella promesa.” (46)

Entre les diferències entre producció i consum que Bauman resalta hi ha l’apreciació que mentre que la producció implica l’acció col·lectiva el consum és una activitat essencialment individual. En Vida de consum” afirmarà que no neix cap vincle durador de l’activitat de consumir. D’una comunitat que espera hem passat a una societat que desitja. De la llibreta d’estalvi a la targeta de crèdit.

Actualment, la riquesa d’una persona es mesura pel ventall d’eleccions (de tota mena) disponibles (55). Mentre que la pobresa vol dir tenir tancades les portes a l’elecció, a tenir una vida “normal”. Mentre el ric es diverteix (i té capacitat per escollir el contingut de la seva vida (on vol viure, amb qui vol viure, com vol viure) el pobre s’avorreix i no té “elecció”.

A Vides desperdiciades dirà que la jerarquia es mesura en funció de l’habilitat (o ineptitud) per reduir o suprimir el temps que separa el desig de la necessitat de la seva satisfacció. L’escala en la jerarquia social es mesura en funció de l’increment de la capacitat de posseir el que un vol ara mateix, sense demora…

Entre els pobres, classe obrera, classes baixes, apareix una nova forma de pobresa, una classe marginada o subclasse de gent sense funció social i, per tant, sense esperança de redempció (103). El tret comú d’aquesta nova classe és que ningú no troba la raó de la seva existència. Es compon de persones que es destaquen, principalment, per ser temudes.

“Cuanto mayor es la demanda de consumo, más segura y próspera es la sociedad de consumo… pero al mismo tiempo se ahonda la brecha entre los que desean y pueden satisfacer los deseos y los que también han sido seducidos pero no pueden… Es más la gente que puede escuchar que la que puede responder al mensaje seductor… El consumo sin restricciones –se les dice- es signo de éxito, es la carretera que conduce a la fama y el aplauso de los demás. También se aprende que poseer y consumir ciertos objetos, y llevar determinado estilo de vida, es condición necesaria para la felicidad; tal vez, hasta para la dignidad humana.” (115)

En aquest procés la pobresa, com la societat s’individualitza, es fa un problema personal, d’arrels socials, sistèmiques, però que es viu individualment. De ser un tema de política social, ha passat a ser un assumpte penal i criminal (119). La pobresa s’ha convertit en una preocupació i una molèstia.

“Los miembros normales y honorables de la sociedad –los consumidores- no quieren ni esperan nada de ellos. Son totalmente inútiles. Nadie –nadie que realmente importe, que pueda hablar y hacerse oir- los necesita. Para ellos, tolerancia cero. … Se los podría abandonar a su destino sin el menor remordimiento. (140)

Bauman, Z. (2005) Vidas desperdiciadas. La modernidad y sus parias. Barcelona: Paidós.

En aquest llibre la “pobresa” es presenta com una de les conseqüències inevitables de la modernització i companya inseparable de la modernitat i es descriu com la producció de residus humans, d’esser humans residuals.

Superflu és caracteritzat com innecessari, mancat d’ús… no fas falta a ningú i es viu tant o millor sense tu. No hi ha raó planetària per la presència del “pobre”, ni justificació per seguir reivindicant el seu dret a seguir aquí. Els no consumidors no són necessaris.

De fet, la historia de la modernització és un procés d’eliminació de població excedent, de diferents “residus humans” (57).

Tipus de residus humans:
“Refugiados, desplazados, solicitantes de asilo, emigrantes, sin papeles, son todos ellos los residuos de la globalización. No obstante, no se trata de los únicos residuos arrojados en cantidades crecientes en nuestros tiempos. Están también los residuos industriales “tradicionales”, que acompañaron desde el principio a la producción moderna. Su destrucción presenta problemas no menos formidables que la eliminación de residuos humanos, cada vez más horrorosos, y por razones muy similares: el progreso económico que se propaga por los rincones más remotos del “saturado” planeta, pisoteando a su paso todas las formas restantes de vida alternativas a la sociedad de consumo”. (81)… Con cada triunfo sucesivo del consumismo, crece la necesidad de basureros y disminuye el número de personas dispuestas a engrosar sus filas (81)

No tenim encara perspectiva, ni capacitat de preveure, quines poden ser les conseqüències d’aquesta creixen massa d’ humans residuals, potser està en joc l’equilibri polític i social de la coexistència planetària humana (94). La desregularització de les guerres podria ser un d’aquests efectes (sinistres de la globalització).

Un nou espectre plana sobre els habitants del líquid món modern i sobre les seves tasques i creacions: l’espectre de la superfluïtat.

“Todas las cosas, nacidas o fabricadas, humanaos o no, son hasta nuevo aviso prescindibles. Un espectro se cierne sobre los moradores del líquido mundo moderno y sobre todas sus labores y creaciones: el espectro de la superfluidad.

Digressió:
“Lo que sucederá una vez que todos los seres humanos se deshagan de Dios y de la eternidad…. es que el hombre se concentrará en “exprimir la vida cuanto ésta pueda dar, pero sólo para alcanzar la felicidad y la alegría en este mundo”. … cambiará la naturaleza del amor… El amor no tendrá tiempo de acampar. Lo que pierda en duración lo ganará en intensidad…” (133)

Bauman, Zygmunt (2007) Vida de consumo. Madrid: FCE.

Aquest tercer llibre comença exemplificant i caracteritzant la “vida de consum”.

Tots habitem el mateix espai social: el mercat. Els joves, per exemple, són entrenats (socialitzats) per saber cridar l’atenció i guanyar reconeixement i aprovació. Cal promocionar-se, vendre’s com a producte. Més, ells mateixos són els promotors del producte i el producte que promouen (pàg. 17).

De fet, l’activitat que a tots ens ocupa és el màrqueting. El destí final de tots els productes en venda es ser consumits per compradors. Els compradors volen els productes si prometen gratificar els desigs. El preu depèn de la credibilitat de la promesa i de la intensitat del desig.

“El examen que deben aprobar para acceder a los tan codiciados premios sociales les exige reciclarse bajo la forma de bienes de cambio, vale decir, como productos capaces de captar la atención, atraer clientes y generar demanda” (18)

Transformar el consumidor en producte de consum és una de les característiques destacades de la societat de consumidors… La fama és un bon exemple del procés: ser exhibit i desitjat.

Fetichismo de la subjetividad (28) “La ‘subjetividad’ de los consumidores está hecha de elecciones de consumo, elecciones tanto del sujeto como de potenciales compradores del sujeto en cuestión: su descripción se parece a una lista de supermercado. Lo que supuestamente es la materialización de la verdad interior del yo no es otra cosa que una idealización de las huellas materiales –cosificadas- de sus elecciones a la hora de consumir.” (29)

La capacitat de voler i desitjar, i la capacitat d’experimentar això repetidament, és el fonament de tota economia de les relacions humanes.

El consumisme (que és cap a on ha derivat el consum) “es un tipo de acuerdo social que resulta de la reconversión de los deseos, ganas o anhelos humanos en la principal fuerza de impulso y de operaciones de la sociedad, una fuerza que coordina la reproducción sistémica, la integración social, la estratificación social y la formación del individuo humano, así como también desempeña un papel preponderante en los procesos individuales y grupales de autoidentificación, y en la selección y consecución de políticas de vida individuales… el consumismo es un atributo de la sociedad (no un rasgo humano como el consumo).

La atención debe centrarse en eso que ‘queremos’, ‘deseamos’ y ‘anhelamos’, y en cómo la esencia de nuestras ganas, nuestros deseos y aspiraciones va cambiando como consecuencia del pasaje hacia el consumismo. (47)

Podria afirmar-se que en la societat consumista la felicitat no és la satisfacció del desig (això no és el que està en joc), sinó l’augment permanent del volum i la intensitat dels desigs (i el recanvi immediat dels objectes que el poden satisfer)… Aquesta ha estat l’única societat que ha promés la felicitat en la vida terrenal i no justifica la infelicitat (es nega a tolerar-la) (68)

El principal atractiu del consumisme és l’oferta d’una multitud de nous començaments i resurreccions… Constant oferta de “kids” d’identitat en el mercat.

**La principal atracción de la vida de consumo es la oferta de una multitud de nuevos comienzos y resurrecciones… (73ss) [Alternaciones?]
Constate oferta de kids de identidad en el mercado (74)
[La generosidad y el cuidado mutuo están fuera de la utopía consumista]

El consumidor és un bé de canvi que es pot vendre… i és responsabilitat de cada un fer-ho. No aconseguir-ho és quedar exclòs del mercat.

Cultura de consum. En un univers cultural basat en el consumisme, la coerció [el malestar de la cultura del que parlava Freud] ha estat substituïda per l’estimulació, l’obligació per la seducció, la vigilància del comportament per les relacions públiques i la publicitat i regulació normativa pel sorgiment de nous desigs i necessitats.

Societat del malbaratament. Excés. Deixalla. Moviment constant del consumidor. S’ha d’evitar una satisfacció duradora… els individus amb necessitats finites són consumidors fallits
[Un consumidor satisfet amb tot el que té, amb la vida que té, seria la fi del consumisme]

“Cambiar la identidad, descartar el pasado y buscar nuevos principios, esforzarse por volver a nacer: son todas conductas que esa cultura promueve como obligaciones disfrazadas de privilegios” (137)

Els mals col·laterals del consumisme són els anunciats en els anteriors volums: l’aparició d’una infra-classe d’individus no necessaris, indesitjables. Consumidors fallits (que són, però, responsabilitzats del seu fracàs, de la seva incompetència a l’hora d’escollir.

I un altre perill derivat d’aquesta situació on només sembla que hi ha un sol joc és la pèrdua de la solidaritat humana i la desaparició dels sentiments de responsabilitat ètica (que l’Estat social hauria de preservar).

És difícil saber si és possible un nou reencantament (social) i l’emergència de nous mites.

Bibliografia complementaria

Alonso, Luis Enrique (2005) La era del consumo. Madrid: Siglo XXI.
Brewer, John y Trentmann, Frank (2006) Consuming Culture, Global Perspectives. NY: Berg.
Campbell, C. (1987) The romantic ethic and the spirit of modern consumerism. Oxford, UK: Blackwell.
Eriksen, Thomas Hylland (2001) Tyranny of the Moment: Fast and Show Time in the Information Age. London: Pluto Press.
Hochschild,  A. Russell (1997) The time blind: When Work Becomes Home and Home Becomes Work. NY: Hery Holt.
Hochschild,  A. Russell (2003) The Commercialization of Intimate Life. California: University of California Press.
Sennett, R. (2006) La cultura del nuevo capitalismo. Barcelona: Anagrama
Trentmann, Frank (eds.) (2006) The Making of the Consumer: Knowledge, Power and Identity in the Modern World. NY: Berg.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s