Una sola humanitat

“… La perfecta unificación de la especie humana a partir de la ciudadanía común, es el destino que la Naturaleza ha elegido para nosotros, el último horizonte de nuestra historia universal que, originado y conducido por la razón y el instinto de conservación, estamos destinados a perseguir y con el tiempo alcanzar…” (Bauman)

Sembla com si el mite d’Adam i Eva ens donés la resposta al nostre destí: som una sola humanitat. Sense forçar massa les interpretacions, podem fins i tot afirmar que som una sola família.

Pareu comptes i fem un simple “experiment mental”:
Anem a suposar que hi ha un determinisme genètic radical. Només que en el moment de la concepció l’espermatozoide que va fecundar l’òvul hagués estat un altre, jo ja no seria aquí o ja no hi seria amb la mateixa determinació, diguem-ho així.
Per a la meva concepció hi van intervenir una parella, els meus pares (biològics). Com és evident, en la seva concepció hi va haver implicades dues parelles més, els meus quatre avis, alguns dels quals ja no vaig arribar a conèixer. Vuit són els meus besavis, dels quals no en vaig conèixer cap. I així podem seguir tirant endarrere. Només 30 generacions endarrere, si tot hagués seguit un ordre formal (perquè hauríem de descomptar les imperfeccions -i brutalitats- humanes), hauria de comptar amb 268. 435. 456 rebesavis i contra-rebesavis. Unes poques línies successòries més i ja no hi ha hagut a la humanitat tanta gent com caldria. Quants centenars de generacions portem des que som a la Terra? La barreja és evident.


A més a mes, si el determinisme genètic fos radical, només caldria que hagués faltat un de sol d’aquests  més de dos-cents milions d’avis o avies per a què jo ja no fos aquí o no de la mateixa manera, i possiblement, com entre aquests avis hi ha d’haver també els de la resta d’humans, ningú no hi seria al planeta sent el que és. També s’infereix, no és difícil de veure, que tots tenim algun parent llunyà. Llunyà, però imprescindible (i únic en la seva transmissió genètica). Som una sola humanitat, una sola família.

Més enllà de l’experiment mental, sí que haurien de ser evidents els nostres lligams i el fet que habitem un mateix món. Un món esgotat, en el sentit que Bauman diu que ja no hi haurà més estàtues de la llibertat per acollir masses abandonades i oprimides. Com tampoc hi haurà una llar completament segura i confortable. Això ens hauria de portar, per més difícil que ens resulti, a no mantenir-nos indiferents davant dels milions de persones que pateixen situacions, no de pobresa (que això es pot portar amb dignitat, com tanta gent fa), sinó de brutalitat, de mal tracte i de violació.

S’admeten propostes d’acció en un món que, com crec que va dir Shakespeare, hi ha molt per conèixer, però més encara per fer.

En aquestes adreces trobareu informació que donen credibilitat al que jo només he plantejat com excusa i mig de broma:

Projecte Genographic
http://bhusers.upf.edu/dcomas/wp-content/uploads/2011/02/ComasLEspill.pdf
http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/the-genographic-project.html
https://genographic.nationalgeographic.com/

Altres:
http://www.pcb.ub.edu/homePCB/docs/pdf/activitats/Recerca%20en%20Directe/UPF/FIRA04_UPF_UPC.pdf
http://www.portaleureka.com/revista/antropologia/1-origen-humans-moderns
http://web.udl.es/usuaris/e4650869/CursMorella05/documents/pdf/F_Calafell_Genetica_historia_poblacions_humanes.pdf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s