Simmel i les “formes sociològiques”

En el marc dels seminaris del GRECS, Natàlia Cantó ens ha presentat i glossat excel·lentment el text de George Simmel “excursus on the Stranger”  (dins de Socilogy. Vol. I. Leiden-Boston: Brill, 2009).

En aquest text Simmel presenta la figura de l´estranger com una forma social (o sociològica).
Per familiaritat, el primer que en relació a aquest concepte m’ha vingut al cap és el “tipus ideal” de Weber, que, si més no, també té un origen (neo)kantià. Però el tipus ideal és un constructe teòric que té per objectiu ajudar-nos a retallar (i a comprendre) la infinitud del món. No és una descripció del món, sinó un instrument per l’anàlisi empírica i explicativa dels fenòmens socials.

La forma social, si ho entenc bé, té unes altres característiques i altres funcions. Una forma social vindria a ser [i la Natàlia ens ho haurà de confirmar] “la solidificació (en marcs duradors i figures autònomes) d’interaccions immediates que discorren d’hora en hora i de per vida aquí i allà entre individu i individu” (Simmel dixit). La societat és doncs aquest conjunt d’individus lligats per les interaccions i en constant influència.

La grandesa i límits, al meu judici, del concepte de “forma social” (i és el preu que Simmel paga a Kant) és que si per una banda és el resultat de la “solidificació” de les infinites i sempre canviants interaccions socials [i en aquest sentit seria un concepte molt proper al d´ “institucionalització” en la sociologia del coneixement de Berger i Luckmann], per altra es també una “forma” que fa possible un determinat tipus d’experiència, una mena d’a priori social, l’origen i naturalesa del qual no queda del tot ben explicitat. Idealisme simmelià? En molts textos, el llenguatge que fa servir així ho fa pensar.

Així, doncs, la forma social de l’estranger seria, per una banda, el “marc durador i autònom” resultat/solidificació de les interaccions socials (l’excursus sobre l’estranger descriu molt bé els elements formals que han configurat la figura de l’estranger que, tot i ser una figura històrica (com els exemples que ens proporciona Simmel), també, i per una altra banda, com les formes kantianes, és la condició de possibilitat de l’estranger (és a dir, la manera en com un és estranger quan Simmel ho escriu, que això és el que vol dir en Kant “condició de possibilitat de l’experiència”, és a dir, les formes a priori. En el cas de Kant és el “gemüt” qui les proporciona i que en el cas de Simmel semblen resultat de la interacció social – però que, per com funcionen, no està gens clar que pensi que sigui així).

Sí que és cert que Simmel parla de la importància de la socialització en l’articulació d’aquestes “formes socials”, i en la manera com s’encarnen. I també, perquè són el que fa possible l’experiència social (la societat, també seria aquí, en bona part, l’experiència que tenim amb els altres). Al meu gust, però, li falta el dinamisme socio-històric, no oblidar posar l’accent en la variabilitat d’aquestes formes socials [sense que això ens negui la possibilitat d’aspirar a un horitzó de bondat].

“La historia humana está hecha de situaciones locales. Nadie ha estado fuera de ellas y todos nuestros datos y visión del mundo proviene de ellas… Esto es un tema epistemológico… Si uno se niega a admitir nada que se encuentre más allá de lo local, acaba llegando a alguna de las versiones del escepticismo o del relativismo; si uno idealiza lo que ocurre en situaciones tales como el seguimiento de unas reglas y utiliza las reglas inferidas como herramienta para la construcción del resto del mundo, acaba llegando a algún tipo de idealismo.” (Randal Collins)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s