La secularització (segons Peter Berger i Thomas Luckmann)

Les aportacions de Berger i Luckmann al tema de la secularització han estat fonamentals per la comprensió i els estudis sociològics sobre el tema. La seva idea central podria resumir-se en què la pluralització dels mons de vida junt amb l’estovament institucional que ha comportat la modernitat (”tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire”) ha dificultat enormement la legitimació de l’ordre social, en la qual tasca la religió ha jugat sempre un paper fonamental.

Per més que hi pot haver certa complementarietat, volem contrastar aquesta tesi sobre la secularització amb la perspectiva que adopta Ch. Taylor (i que hem apuntat en una entrada anterior). Per Taylor el tema cal centrar-lo en com la modernitat ha canviat les condicions que fan possible l’experiència de Déu, i la manera en com entenem -i cerquem- el sentit de la vida humana i el mateix bé humà (i on el busquem o el creiem trobar).


L’any 1963, en plena gestació de la teoria del coneixement, Berger i Luckmann escriuen un article titulat “Sociology of Religion and Socilogy of Knowledge (a Sociology and Social Research, 47, nº4, 417-437). Aquest article vol denunciar i resoldre la marginalitat de la sociologia de la religió, La religió ha estat un fenomen central en la vida social i un tema central en la sociologia clàssica (Durkheim, Weber i Pareto són els noms que ens recorden). Cal preguntar-se si en tots dos casos encara continua sent així (no ho sembla pas) i què és el que ha passat.

El desdibuixament (o crisi) de la religió segurament està justificat per la seva definició en termes eclesiàstics. La religió, això no obstant, en tota la història humana ha jugat un paper decisiu en la construcció i manteniment dels universos socials (el que no vol dir que la religió no sigui res més que això, com si que ho afirmaria Durkheim, per exemple). Això ha estat així sempre. El que és més rar és la localització institucional en esglésies. Això és característic de la cristiandat, però és més estrany fora d’aquí. La desavinença posterior entre Berger i Luckmann vindrà, en part, per la definició (i concreció) del concepte religió.

Per Berger i Luckman la recent secularització en les societats occidentals indica que l’especialització institucional de la religió en el procés fonamental de la legitimació està disminuint. La secularització cal llegir-la com una crisi institucional perquè cap societat humana pot existir sense legitimació. Si la societat és secularitza, i la religió (institucionalitzada) no legitima l’ordre social, vol dir que la legitimació ha de venir d’algun altre lloc, fora de l’especialització institucional.

La qüestió és, per aquests autors, quines “noves” formes de legitimació estan sorgint?
El seu interès, en aquest moment (l’any 63) està centrat en la sociologia del coneixement, de la qual la sociologia de la religió és central, i cal estudiar l’aparell normatiu i cognitiu pel qual un univers socialment constituït és legitimat (sigui quin sigui el nivell d’institucionalització del procés).

Per entendre el que està passant (la suposada secularització) s’apunta al procés de desinsititucionalització i psicologització (de la religió) com un dels efectes del pluralisme social i, també, de la situació de mercat (i la importància del consum en la constitució de l’individu modern) en les societats modernes contemporànies. La religió -aquesta ha estat una tesi freqüent i clau en el “paradigma de la secularització”- es retira cap a l’esfera íntima.

Tres anys desprès de publicar aquest primer article en comú, Berger i Luckmann publiquen La construcció social de la realitat (1966), llibre que consolidarà la sociologia del coneixement. El mateix any tots dos autors escriuen un article titulat “Secularització i pluralisme”, cabdal en els estudis posteriors del tema.

Poc desprès, però, tots dos escriuen per separat (degut a comprensions diferents en relació al tema de la religió), però paral·lelament, dos llibres de sociologia de la religió: Berger escriu The Sacred Canopy i Luckmann escriu The invisible religion. Això és cap a l’any 1967 (la versió en alemany de La Relgió invisible és de l’any 1963).

Immediatament, penjaré un resum i anàlisi del llibre de P. Berger, on aplica la perspectiva de La Construcció a l’anàlisi de la religió. Pel que fa al llibre de Luckmann, dir que pren una definició molt amplia de religió que li permet no centrar-se en les religions institucionalitzades.
(…)

Molts anys més tard (1997), tots dos junts de nou, escriuen, reprenent els temes apuntats al final de l’article sobre sociologia de la religió i del coneixement -i per refer la fractura-, Modernidad, pluralismo y crisis de sentido (publicat a Barcelona per l’editorial Paidós). En aquest llibre centren molt bé el tema del sentit (i la seva centralitat en la vida humana) i segueixen aprofundint en la tesi que la modernitat i el pluralisme ha implicat la crisi de sentit (això és, la pèrdua -l’estovament- del donat per suposat).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s