La secularització (segons Ch. Taylor)

[Resum de la “Introducció” del llibre de Taylor A secular Age.]

Quan parlem d’un gran tema com ara la secularització, convé preguntar-nos, aclarir, de què parlem quan parlem de secularització. Què vol dir que “nosaltres” vivim en una època secular? I qui som nosaltres? Les nacions de l’Atlàntic nord? Totes són seculars? Des de quan?

[Esperem tenir alguna resposta per part de l’autor]

Amb el terme “secularització” ens podem referir a vàries situacions:
Possibilitat 1.
Secularització vol dir que les institucions polítiques dels estats no són confessionals. Les esglésies estan separades de les estructures polítiques… La religió s’ha convertit en un assumpte privat… Els espais públics han estat “buidats” de Déu (o de qualsevol referència a la realitat última).
Aquesta situació de desaparició de la religió com una esfera social autònoma és compatible, si més no, amb una majoria de gent que segueix creient en Déu i practicant la seva religió.
Possibilitat 2.
Vol dir que hi ha una disminució de la creença religiosa i de la pràctica religiosa, que la gent dóna l’esquena a Déu.
Possibilitat 3.
Vol dir que hem passat d’una societat on creure en Déu no és problemàtic (no és un repte) a una societat on això és una opció entre altres i, freqüentment, no la més fàcil.

[Interpreto que aquestes possibilitats no són excloents i que en moltes de les societats modernes podem trobem aquestes situacions en diferents intensitats. No obstant això, si és evident per Taylor que si comparem USA i Pakistan, per exemple, sí és diferent allò que vol dir “creure” en un i altre lloc. Creure és una opció més difícil  en un indret que en l’altre (¿una opció assetjada en les societats cristianes o post cristianes?)]

La recerca que du a terme Taylor es vol centrar en la tercera possibilitat. El seu objectiu és indagar què ha passat (quines transformacions socioculturals han tingut lloc) per passar d’una societat en la qual era virtualment impossible no creure en Déu (posem per cas fa 500 anys) a una en la qual la fe, fins i tot pels creients més ferms, és una possibilitat humana entre altres. Creure en Déu no és un axioma inqüestionable, hi ha altres possibilitats. Més encara, fins i tot és difícil ser creient en segon quins contextos socials.

La secularitat (i la secularització) és, doncs, un problema relacionat amb el context global en el qual l’experiència religiosa (espiritual i moral també) té lloc. Una societat (una “Edat”) pot ser secular, o no, en virtut de les condicions de l’experiència i de la recerca de l’espiritualitat [condicions aquí es pot llegir en el sentit de condicions transcendentals kantianes, allò que fa possible que una cosa sigui. Aquestes condicions de possibilitat també determinen la possibilitat 1 i 2. En aquest sentit podria afirmar-se que si la religió té a veure amb les creences, el secularisme seria el declivi de determinades creences -les religioses, que serien més difícil de sostenir- en front d’altres que es mostren més poderoses -les científiques- i substitueixen a les altres. A Taylor no el satisfà del tot aquesta explicació molt extesa per explicar la secularització].

Ch. Taylor no vol centrar la recerca (explicació) en termes de creences més possibles unes que altres, sinó en els diferents tipus d’experiència que implica la comprensió de la vida en uns termes o en altres, és a dir, en què significa viure com a creien o com a no creient. Es tracta, diu, de dues formes de viure la vida moral i espiritual. Té a veure amb la manera (ordinària) d’estar en el món, en la manera d’experimentar el món donat per descomptat [aquest és un concepte sociològic molt important en la sociologia del coneixement de tradició fenomenològica. A. Shütz. P. Berger.]

Per exemple, ens podem orientar en una direcció on la presència de Déu sigui significativa o pensar que el que és significatiu és “la veu de la Natura” o “la llum interior”, o… I també ens podem orientar en una direcció o res d’això no sigui significatiu (una mena de situació de distància, d’exili o absència… que Taylor identifica també amb la freqüent “melangia” de l’home modern).
La majoria de la gent (el comú dels mortals?) es conforma o s’esforça per trobar una condició que sigui còmoda (una mena de postura intermitja, que allunyi de l’enuig i mantingui en certa indiferència). El no creien també vol que la vida li resulti satisfactòria i plena, però sense referència a la transcendència (això és el que ha canviat)… Aquesta plenitud ha de venir d’un mateix (també és semblant en el budisme) [d’aquí l’èxit del budisme, la meditació transcendental, etc., en molts dels moviments anomenats Psi]

Possibilitats (o versions) d’aquesta recerca (sense transcendència)
Centrar-se en la condició humana de ser racionals (a l’estil de Kant), en el poder de la raó per configurar les lleis segons les quals vivim. Autonomia moral.
Diferents versions naturalistes del poder de la raó i recerca dels fonaments “immanents” del sentit (p.e. la “deep ecology”).
Negació del “valor de la raó” [vés on et porti el cor] sense una alternativa concreta.

Taylor insisteix en el fet que les diferents posicions no són “teòriques” sinó maneres en com l’experiència vital és possible. I és en aquest sentit que s’hi ha produït el canvi civilizatori. D’un món on la presència de Déu era un donat per descomptat a un món on aquesta és una opció entre d’altres (i aquesta opció s’ha tornat hegemònica en molts contextos). Són dues formes de “compromís” amb el món.

PREGUNTA (IMPORTANT): Com s’ha produtït aquesta transformació? Com hem passat d’un món a l’altre? Com (i per què) s’ha fet tan difícil un tipus d’experiència? (la de Déu, la de la transcendència)
[Veure bibliografai de Lluís Duch]

La resposta (que Taylor explora magistralment en el seu llibre i també en un altre llibre fonamental d’aquest autor, Les fonts del joThe Sources of the Self-) s’ha de cercar a través del “gran invent d’occident que ha estat la immanència

Secularització és sinònim de sorgiment d’una societat on, per primer cop en la història de la humanitat, un pur autosuficient humanisme ha esdevingut una de les més àmplies possibilitats de viure. Ens referim a una vida on no hi ha objectius més enllà de la vida humana, ni cap altra lleialtat més enllà d’aquesta vida. Ens sabem (ens creiem) a dalt de tot (de l’evolució, de món natural, del coneixement,…) i ens és possible pensar una vida humana sense objectius més enllà d’aquesta vida.
(Aquest tipus d’humanisme, recorda Taylor, ja s’ha donat en altres moments de la nostra història, però sense un èxit total i sense continuïtat. L’epicureisme en seria un exemple -perquè encara que admetia els deus, no eren rellevants per la vida humana-)

Tesi de Taylor: “La modernitat occidental (que podem equiparar en aquest procés de secularització) és el fruit de “nous invents”, de noves formes d’auto comprensió i de les pràctiques que se’n deriven. No és pas una característica permanent de la vida humana.

[Una altra manera d’explicar i de comprendre el que ha passat, explorada en detall en Les fonts del jo, és dir que hem passat d’un jo porós a un jo blindat –a buffered self-]

Referència:
Taylor, Ch. (2007). A Secular Age.  Harvard University Press.
http://en.wikipedia.org/wiki/A_Secular_Age

Lectures complementàries:

– Cincunegui, Juan Manuel, Tesis doctoral « Charles Taylor y la identidad moderna » en Universidad Ramón Llul, PDF en http://www.tdx.cat.

– Duch, Lluís (1984) Religió i món modern. Barcelona: PAM.

– Duch, Lluís (1998) Temps de tardor. Barcelona: PAM.

Enllaços interessants:

http://www3.nd.edu/~rabbey1/  // Bibliografia de Ch. Taylor

Conferències:
http://fora.tv/2009/03/05/Charles_Taylor_The_Future_of_the_Secular

http://fora.tv/2007/05/04/Keynote_Lecture_with_Charles_Taylor

http://www.the-utopian.org/post/2134189139/spiritual-gains?bb0f3ce0 // Entrevista amb The Utopian.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s