Metàfores d’Internet (per F. Núñez)

Aquest article va ser publicat en el número 6 de la la Revista Digithum, l’abril del 2004.

http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/nunez0304/nunez0304.pdf

Vull recuperar aquest article perquè crec que aporta dues idees que encara són interessants . La primera és la idea de Lakoff i Johnson sobre la importància de les metàfores en la comprensió del món, no només la nostra manera “metafòrica de conèixer” sinó el seu paper rellevant en com estructurem el món i dibuixem els contorns del possible. La segona idea, que pretenia original, volia completar la idea del llibre Les metàfores de la vida quotidiana, de Lakoff i Johnson i mostrar com les metàfores que fem servir per comprendre i estructurar el món tenen un clar component social, en el sentit que els diferents contextos socials (estructures) condicionen les metàfores que fem servir i, per tant, la nostra comprensió de la realitat. Segons com, pot semblar una obvietat sociològica, però fins on sé, no s’havia efocat mai així.

Més tard, junt a Agnès Vayreda, vam escriure un capítol de llibre on desenvolupavem els elements claus per analitzar les metàfores des d’una perspectiva de l’anàlisi del discurs.

Vayreda, A.; Núñez, F. (2010). ”The role of metaphors in online interpersonal discourse ” (pàg. 142-160). A: Interpersonal Relations and Social Patterns in Communication Technologies: Discourse Norms, Language Structures and Cultural Variables. Hershey, Pennsylvania. IGI Global.

Metàfores d’Internet

(Francesc Núñez Mosteo)

“Això és l’únic que no es pot aprendre d’altres,
i és també digne de geni, atès que una bona metàfora implica
la percepció intuïtiva de la semblança, d’allò dissemblant”

Aristòtil
(Retòrica 1459 a 6, 8)

Hipòtesis i punts de partida
L’eficàcia amb que Internet s’està implantant en tots els àmbits del món social i econòmic, la importància creixent que està adquirint en les vides de cada cop més gent i l’interès que ha despertat entre un bon nombre de científics socials, fa que la seva (relativament) recent incorporació en la realitat quotidiana de la molta gent no sigui percebuda amb estranyesa, sinó amb la transparència de les coses que ja fa temps que estan entre nosaltres o formen part de les rutines diàries. Fins i tot els més resistents a les novetats o els més allunyats dels centres d’incorporació de les tecnologies de la comunicació comencen a familiaritzar-se amb una realitat que es sobreposa al món donat per descomptat.

Un nombre considerable de conceptes lligats a aquesta nova realitat es van incorporant amb ple significat en els sistemes conceptuals dels individus. Parlar d’Internet, realitat virtual, connectar-se, navegar, cibersex, web, comunitat virtual o xat, forma part del món donat per descomptat de molta gent. No vull descobrir la importància dels sistemes de significació a l’hora de pensar, d’entendre el món i, el que és més important, d’actuar. Tampoc pretenc desentrellar els mecanismes de construcció dels significats, i els mecanismes de construcció (social) de les realitats socials. Sí voldria assenyalar algun dels molts camins d’investigació i de reflexió que l’emergència d’Internet suscita i on és possible tractar d’observar els processos de construcció de significat i de realitat. Per fer-ho em valdré de dades i exemples obtinguts lateralment en una investigació1 sobre la sociabilitat en un fòrum del campus virtual de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).

L’anàlisi dels missatges enviats durant sis mesos a un fòrum de la UOC i les entrevistes en profunditat a cinc dels participants més assidus ens va permetre veure com l’ús de metàfores facilitava als participants del “nou” espai de comunicació i relació social anar dotant de sentit i significat a allò nou que estava tenint lloc, alhora que els ajudava a orientar la seva acció. El propòsit d’aquest article, a més d’explicar aquest ús, és argumentar que aquestes metàfores no són arbitràriament o atzarosament escollides, sinó que s’ajusten bé i reforcen els espais socials que ocupen dins del fòrum els participants que les adopten i que les proposen als demés.

Qualificar el món de real o de virtual, a una amistat anomenar-la vertadera o virtual, o a un espai de conversa mediada per ordinador, xat o fòrum, i a aquests espais, a la vegada, descriure’ls en termes de festa o de tertúlia, no és un fet casual ni indiferent. Tampoc és indiferent, ni casual, que un polític parli de “societat de la informació” o un científic social estudiï un espai de la xarxa i allò que en ell té lloc en termes de “comunitat”.

Les dades i els exemples fets servir en aquest treball provenen de la investigació abans esmentada i duta a terme pel grup de recerca GIRCOM (2). Durant un any i mig vàrem observar i analitzar un fòrum de la UOC amb l’objectiu de conèixer quines formes de sociabilitat estaven tenint lloc en aquest espai de comunicació electrònica. L’objectiu bàsic d’aquesta primera etapa de la investigació era establir un model d’anàlisi de la interacció mediada per ordinador emergent en els fòrums.

Per dur a terme la recerca vam seleccionar el fòrum d’Humanitats i Filologia Catalana (que portava funcionant des de setembre de 1997) perquè, en una primera fase prospectiva, vam detectar que era un dels que tenia més participació. Els mateixos participants el consideraven un exemple de fòrum reeixit, el que funcionava millor. En conseqüència, de la seva observació i anàlisi esperàvem arribar a comprendre les claus del seu èxit i, també, obtenir línies d’actuació en la dinamització d’aquests tipus d’entorn virtual.

El Fòrum d’Humanitats i de Filologia Catalana, en el moment de la recerca, es localitzava dins d’una intranet de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com si es tractés d’un grup de discussió, i a diferència de les llistes de distribució, els usuaris havien d’accedir a determinat espai virtual per llegir els missatges.

__________
Destacarem algunes de les diferències que singularitzen el fòrums d’Humanitats i Filologia catalana que vàrem analitzar.

Es tracta d’un espai obert a totes aquelles persones vinculades a la institució UOC, siguin estudiants, professors, rectorat o personal de gestió i administració.

Els missatges no es troben agrupats temàticament (threaded) formant subgrups temàtics, de forma que els missatges apareixen en una seqüència lineal ordenada segons el moment d’arribada del missatge.

Els missatges tenen una vida de tres mesos, passats els quals, seran esborrats automàticament pel sistema.

Absència d’administrador/a del fòrum. Els fòrums s’autogestionen i són els mateixos participants els qui decideixen conjuntament el seu propi funcionament. Això  no treu, tanmateix, l’existència d’unes normes generals, creades des de la pròpia institució, que indiquen els aspectes bàsics del que es considera un comportament adequat dins del campus virtual.

Els missatges no són anònims, cada un porta en la capçalera el nom i cognoms –i una fotografia– de l’autor, el tema del missatge i l’hora i el dia d’enviament. A més, una sigla identifica l’estatut de la persona dins de la institució; per exemple, R per el rector y vice-rectors, P per professors, E per estudiants, o G pel personal de gestió.

El nom que apareix en la capçalera és en realitat un vincle al currículum de l’autor del missatge, redactat per ell mateix i que, eventualment, pot trobar-se buit. Un cop hem accedit al currículum de la persona –que també incorpora una ampliació de la foto–, se’ns ofereix la possibilitat d’enviar-li un correu electrònic personal o convidar-la a una conversa sincrònica en cas que també estigui connectada.

El sistema de missatgeria electrònica de la UOC permet conèixer l’historial del missatge. Aquesta possibilitat tecnològica pot tenir importants conseqüències a l’hora de conceptualitzar la participació passiva en el fòrum. De cada missatge que s’envia o es rep dins del campus podem saber qui l’ha llegit, l’hora, el dia i el mes que l’ha llegit, si l’ha respost i l’hora en què ho ha fet, si l’ha reenviat o si l’ha esborrat (això només és possible en el cas de la missatgeria personal)

Per acabar, assenyalarem també que els fòrums de la UOC (exceptuant els que es situaven dins de l’aula) eren espais oberts sense pautes prèvies d’interacció. No havien estat dissenyats para discutir sobre un tema específic predeterminat, sinó que eren els mateixos participants qui s’apropiaran d’ells, conformant-los a les seves necessitats i expectatives. En aquest sentit, es tractava d’un ‘espai’ electrònic l’existència del qual com a espai social depenia de l’ús que d’ell en fessin els participants.
________

Un cop establerta la unitat d’observació, vàrem delimitar el període per analitzar: l’activitat que va tenir lloc al fòrum d’Humanitats i Filologia durant el primer semestre de 1998 (des del 9 d’agost fins el 26 de gener). Es tractava d’un total de 171 dies, 649 missatges, 105 autors i 13417 línies de text.

L’anàlisi d’aquestes dades va fer sorgir una sèrie d’interrogants que no podíem resoldre si no era ampliant la perspectiva i possibilitant a actors i actrius expressar el seu punt de vista. Per aquesta raó s’optà per fer entrevistes en profunditat –semiestructurades– a alguns dels participants del fòrum (cinc entrevistes i una sessió informativa i de discussió amb els entrevistats un cop disposàvem de resultats).

Una de les dades de la recerca, a les quals d’entrada no vam parar molta atenció, van ser les metàfores i comparacions que feien servir alguns dels participants per referir-se al fòrum i a l’espai de comunicació electrònica en general, tant en els missatges enviats al llarg del semestre, com en les declaracions durant les entrevistes per parlar de la seva experiència com a participants, dels seus hàbits de foruoquis (3) o del sentit que donaven a la seva participació. Si parem una mica d’atenció ens adonarem que, des de bon començament, per parlar sobre el medi, la literatura sobre Internet també està plena de metàfores, que han estat i estan sent cabdals a l’hora de definir-lo i fer-lo experienciable per la majoria dels usuaris. Aquesta és, però, una altra investigació.

En un primera lectura atenta del material del qual disposàvem i de les transcripcions de les entrevistes, cridava l’atenció la força expressiva de les metàfores que apareixien per referir-se al mitjà. Resultava suggeridor, per exemple, que s’equiparés els participants del fòrum amb les formigues d’un formiguer. No ha de costar gaire acceptar, per les raons que exposaré, la importància d’aquestes metàfores a l’hora d’articular l’experiència en el mitjà electrònic i també a l’hora de definir les accions que allí es duien a terme.

Quina importància crec que té l’ús de metàfores per parlar del fòrum d’Humanitats i Filologia de la UOC o de qualsevol altra realitat? La importància que té un procés que s’ha de veure com un intent d’entendre i experimentar una cosa (en el nostre cas el fòrum) en termes d’una altra. Cal, però, que expliqui des de quina perspectiva, molt més sociològica que filosòfica o lingüística, vull acostar-me a aquest intent de comprensió i experimentació.

Una de les idees que inspira aquesta reflexió sobre la importància que té la manera en com anem definint la realitat social de la qual formem part sosté que el sistema conceptual en termes del qual pensem i actuem és fonamentalment de naturalesa metafòrica. Segons G. Lakoff i M. Johnson (1991) la manera com pensem, tot allò que experimentem i una gran part del que fem quotidianament és en bona mesura qüestió de metàfores. És a dir, el nostre món donat per descomptat està ple de metàfores, de processos metafòrics gràcies als quals comprenem el món. Per exemple, si algú es retira compungit quan afirma que “ha perdut la discussió” és perquè compren i sent la discussió com si fos una guerra, una lluita en la que hi ha perdedors i vençuts. També podria ser que es retirés joiós perquè en la discussió havia adquirit una nova perspectiva que considerava millor que la seva. En aquest cas la discussió seria viscuda i compresa com un intercanvi o mercadeig.

Les metàfores noves tenen la capacitat de crear nova realitat, és a dir, d’estructurar un camp de significació i d’experiència emergent. D’aquí la importància que tenen les metàfores amb les quals, des de ben al principi, dirigim la nostra experiència en el món de la comunicació electrònica. Ras i curt, ens hem trobat de sobte davant de conceptes ben abstractes i d’experiències tan noves que, tot i ser molt importants, no estan clarament ubicats en el nostre món de sentit i d’experiència i es fa necessari que el captem per mitjà d’altres conceptes que entenem amb més claredat.

En aquest sentit, quan comencem a comprendre les experiències en termes d’una metàfora, aquesta acaba definint una realitat i la fa consistent quan comencem a actuar en el seus termes. Les metàfores poden crear realitats o, en qualsevol cas, quan es tracta de realitats socials noves poden convertir-se en guies d’acció futura, poden ser la profecia que s’acompleix. Una de les més citades i clàssiques màximes de la sociologia la podem llegir com una confirmació de la importància d’aquest mecanisme: “When people define a situation as real, than it is real in its consequences” (W. I. Thomas). Això és: si definim quelcom com el Fòrum, la naturalesa del qual ens resulta estranya i desconeguda, en termes d’altres conceptes (que a més a més sí tenen un món de significat i d’experiència ben definit), estem delimitant i dirigint el nostre àmbit de comprensió i d’experiència, i definint com a real una situació.

És evident que aquí no importa el valor de veritat o falsedat d’una metàfora –ni ens preocupa la seva procedència– sinó que allò important són les percepcions i inferències que es segueixen d’elles, o els tipus d’interaccions que sancionen. Per a Lakoff i Johnson (1991) definim la realitat metafòricament en tots els aspectes de la vida, i desprès passem a actuar segons les metàfores. En el nostre cas, independentment de la llargada d’aquesta afirmació, sí que serà cert que no és indiferent, pel que fa al nostre comportament, que definim, per exemple, el fòrum dels Estudis d’Humanitats i Filologia com una tertúlia o com els passadissos de la universitat, o que sigui concebut en termes d’un formiguer, d’un foc o d’un lego intel·lectual.

Una advertència cal tenir molt present per completar i acabar l’explicació: de la mateixa manera que una metàfora ens permet comprendre un determinat concepte o una nova realitat en termes d’un altre concepte (i d’experiències ben integrades en el nostre món de sentit), necessàriament ha d’ocultar o ignorar determinades comprensions i definicions a favor d’altres. És clar, doncs, que no és indiferent la manera com anem “metaforitzant” el Fòrum o Internet, perquè les seves conseqüències tampoc seran les mateixes. D’aquí també que sigui convenient sospitar que les diferents metàfores escollides per referir-se al fòrum responguin als diferents interessos que hi ha en joc en el espai social que es genera.

El joc de llums i ombres jugat per les metàfores és, en bona mesura, un joc de relacions de poder. En primer lloc, com hem dit, perquè obre i tanca portes en els camps d’experiència i d’acció dels actors socials, és a dir, estructura diferents nivells de realitat i canalitza o entorpeix determinades actuacions. En segon lloc, i aquesta és la segona tesi que volem apuntar, perquè les persones que proposen unes o altres metàfores són portadors de diferents interessos en tant que posicionats en llocs diferents. No tots els participants del fòrum s’ubiquen de la mateixa manera dins de l’espai social (que la nostra recerca descriu) o, per dir-ho en termes de P. Bourdieu, no tots ocupen el mateix lloc, ni acumulen els mateixos capitals, en el camp de joc delimitat pel fòrum electrònic. Per aquesta raó hi ha metàfores que sintonitzen millor que altres amb els seus promotors. Dit altrament, hi ha metàfores, que en tant que ressalten un àmbit d’experiències i afavoreixen unes determinades accions són millors promotores d’uns determinats interessos, conscients o no, dels individus que ocupen determinades posicions (4) dins d’un fòrum.

Diguem que no es tracta d’articular causalitats entre interessos, posicionaments i metàfores, sinó de descobrir –se’ns permetin les metàfores– aires de família o afinitats electives entre els tres ordres de coses.

_______________
Corpus de metàfores seleccionades

Heus aquí algunes de les metàfores usades per les persones entrevistades per referir-se al fòrum i allò que en ell estava tenint lloc:

El fòrum és un formiguer
El fòrum és un organisme.

“És com el formiguer, que les formigues van cadascuna per la seva banda, però que el formiguer sencer sembla un animal.” (Entrevista Joan)

“És… com aquests comportaments animals unicel·lulars, no? (riu) o com de les formigues, que no hi ha una ordre de ningú però tothom pel seu compte i al final… és com si al final tot plegat fos un mateix organisme… va passar” (Entrevista Joan)

El fòrum és una tertúlia

“(El fòrum) S’assemblaria a una tertúlia, a l’antiga, d’aquestes que es feien en el cafè Gijón i tal…” (Entrevista Joan)

El fòrum és com el bar de la facultat

“(La relació que hi ha entre la gent que participa en el fòrum) … ho associo molt doncs a això, a una tarda que vagis al bar de la facultat…” (Entrevista Camila)

“… Igual pots estar allà (en el fòrum) com estaries a vegades en una tertúlia amb un grup d’amics, o en un bar prenent una cervesa… ”  (Entrevista Oriol)

El fòrum és els passadissos de la universitat

“Podria ser com els passadissos, no? Jo faig una comparació del fòrum com si fossin el passadissos de la universitat, allò d’aquell moment que estàs més tranquil, i parles de coses que no tenen tant a veure amb el què estàs fent, però sí que tenen a veure amb el que estàs veient, no?” (Entrevista Oriol)

Veiem ara alguns dels missatges en els quals de forma explicita i implícita trobem metàfores i comparacions per a parlar del fòrum. Així, els autors i les autores dels missatges donen sentit a la seva experiència d’un fenomen completament nou en les seves vides: la participació, i allò que està tenint lloc, en un fòrum electrònic de comunicació asíncron.

El fòrum és un ens amb moviment
(s’atura, revifa, hiverna)

Missatge 256
(…) Per cert, tan animat que estava el fòrum i ara s’ha aturat. La síndrome del curs que s’acosta? Fins aviat, que ja arriben les pluges –i els llamps–.
Nostàlgica irredenta

Missatge 614
Hola,
Torno a passar de lectora empedernida d’aquest fòrum, a participant. He estat mig rumiant possibles temes que reviscolin un fòrum, i la conclusió d’aquest “projecte” de recerca (perquè no arriba a recerca),  han estat els temes polítics -inclosos els “políticament incorrectes”- i els que ens toquen  la butxaca.
(…)
O sigui que de crisi, res. Potser principi d’hivernada, que ara és l’època.
Victòria.

El fòrum és l’au fènix
(mor i neix de les seves cendres)

Missatge 586
De tota manera, no patiu, com l’au fènix, el fòrum sempre rebrota –pitjors èpoques han passat–.
(…)
Natàlia

El fòrum és un foc
(cal anar tirant llenya per que no s’apagui,
queden brases que el fan revifar)

Missatge 609
No us queixeu d’aquest fòrum, n’hi ha de pitjors i molt més silenciosos i ja sabeu que quan algú de qualsevol carrera d’aquestes que fan per aquí es troba realment en crisi clica el nostre fòrum i…
(…)
I de crisi, res de res. Això es reviscola en un moment, sempre queda la brasa, entre les cendres.
Jo

El fòrum és un lego intel·lectual i profund

Missatge 615
Bea!!!! per favor, res de falses modèsties… Aquí cada missatge és una peça més d’aquest Lego intel·lectual i profund al qual sí, que haurien de donar el Nobel, de forma col·lectiva. Som millor que els de Bloomsbory -es posa així?- i que tots aquells de la Institució Libre de Enseñanza i que… Res, la meva autoestima participativa es troba en alça.
(…)
Fins ara mateix, forumaires cibernètics,
La Natàlia

El fòrum és un tumor (s’escampa el seu esperit crític)

Missatge 804
No ens ha d’estranyar, doncs, que el petit col·lectiu crític i en alguns moments lliurepensador de la Universitat Capdavantera de Catalunya, pugui ser un tumor que a la llarga hagi de ser escapçat si crea problemes. És fictici, és clar, però no crec que siguem tan ficticis o innocus. Segur que algú ens escolta i potser fins i tot pren bona nota. Serà mania persecutòria?
(…)
A10.
T.

El fòrum és (una part) el sistema (una forma de consum)

Missatge 805
No estic d’acord amb el T. Vaig dir i mantinc que som inofensius, oimés per l’estructura de la universitat….
Formem part del sistema. Hi estem plenament integrats. Potser és l’únic lloc on hi ha una mica de vidilla i de tant en tant algú desbarra, però prou. La cosa no sol passar d’aquí.
Al cap i a la fi, mires la pantalla del campus virtual i la seva asèpsia ja et diu fins on es pot arribar. O sigui que de tumor res de res. Un tumor seria una organització d’estudiants que no parés de reivindicar els seus drets. Però tampoc ne és el cas. De moment tothom hem substituït la tele per l’ordinador, però encara no hem entès que ens prenen igualment el pel (és un dir), només que d’una altra manera. Continuem consumint, només hem canviat de producte.
(…)
Pere
__________________

Anàlisi

Per poder dur a terme una anàlisi d’aquestes metàfores en les direccions indicades era necessari tenir un bon coneixement de la vida social que va tenir lloc al llarg del període de temps indicat en el fòrum objecte del nostre estudi 5. L’observació participant durant més d’un any em va permetre familiaritzar-me amb l’espai social del Fòrum d’Humanitats i Filologia Catalana i conèixer bé els posicionamets que varen dibuixar-se. Aquest coneixement etnogràfic és necessari per poder apreciar els aires de família als quals més endavant em  referiré.

Passem a veure, primer, alguns dels mons d’experiència que configuren les metàfores expressades pels participants actius del fòrum, per apuntar desprès algunes de les afinitats entre participants (posicions socials), interessos i metàfores.

Les afirmacions “el Fòrum és els passadissos de la universitat” (exemple 5 /enllaç a Corpus seleccionat de metàfores) i “el Fòrum és una tertúlia” (exemple 3 /enllaç a Corpus) són dues comprensions diferents (i complementaries) del fòrum i cada una d’elles ens permet discernir dues formes diferents d’utilitzar el fòrum d’Humanitats i Filologia Catalana de la UOC, cada una d’elles permet als participants saber quina mena d’intervencions són adequades, quin llenguatge es convenient utilitzar o a quin tipus de relacions podem aspirar en aquest espai.

En totes dues metàfores es desprèn que els missatges del fòrum no han de ser ni com els missatges de l’espai de debat de l’aula virtual (6), ni com els de la bústia personal del professor/a, però tampoc com els enviats a una companya o company. Des de l’horitzó obert per la primera metàfora (“el fòrum és el passadís de la universitat”) el fòrum és un espai de relació informal, de comunicació fàcil i fluïda, al qual (així ho declarava la persona entrevistada) s’hi accedeix en els moments de descans de l’activitat d’estudi. Aquesta comprensió també condiciona el contingut i la forma dels missatges, això és, es tracta de missatges breus, de vegades lapidaris on es tracten temes que es consideren banals o que només volen entretenir. Des de l’altra metàfora (el fòrum és una tertúlia) el fòrum es compren com un espai de debat intel·lectual,  encara que informal i no acadèmic, que determina el contingut dels missatges i la seva forma. En el cas de la persona que així el defineix els missatges eren molt més llargs, de vegades de varies pantalles de llargada, ben preparats i meditats (s’ha consultat bibliografia) i al voltant de temes de reflexió profunda.

L’Oriol, com acabem de veure, tenia ben clar que participava en el fòrum per passar-ho bé, per divertir-se i per trobar un moment d’esbarjo (de plaer i satisfacció) a les tasques acadèmiques i al treball quotidià (7). En l’entrevista afirmava:

“…i bueno, pues jo vaig començar aquí com… un mètode de relaxació, diguem, no?”
“La participació és qüestió que et vingui de gust, si no, no participes. Qüestió de motivació”
(procura que els missatges) “no siguin massa llargs, ni massa profunds, perquè es tracta d’un entreteniment”

L’experiència i la comprensió que aquest estudiant té de les relacions en un bar o en els passadissos d’una facultat li permeten concretar el tipus d’experiència que està tenint a través de la seva participació en el fòrum. El fòrum és percebut a la manera del que està acostumat a fer en un bar, o en els passadissos de la facultat, això és, com un lloc de relaxació, fora de les tensions de les aules i del treball. Per aquesta raó adequava els seus missatges, la llargada i el contingut a les expectatives que aquesta comprensió del fòrum implicava. Els temes que ell tractava mai no eren molt seriosos, ni de gruix intel·lectual, com ell mateix  reconeixia en l’entrevista.

Per al Joan, en canvi, que durant el temps d’observació del fòrum d’Humanitats i Filologia va ser una de les persones més destacades i amb més volum de participació, el debat i la discussió era el seu objectiu principal en el fòrum, perquè aquest era percebut i experimentat a la manera de les velles tertúlies serioses i profundes de, per exemple, el Café Gijón (8). Els seus missatges eren, com hem dit, generalment llargs, ben documentats i molt reflexionats.

Analitzem uns altres exemples. Dos alumnes d’Humanitats, (exemples 10 i 11 /enllaç a corpus), en mig d’una discussió més àmplia sobre el valor del seu fòrum, mantenen diferents postures pel que fa a importància i transcendència social del fòrum d’Humanitats i Filologia catalana. Des de les seves percepcions enfrontades defineixen el fòrum de la següent manera: Un dels estudiants (exemple 10/ enllaça a corpus), que es considera part d’una certa elit intel·lectual i crítica, conceptualitza i experimenta el fòrum com un tumor, amb capacitat d’estendre el seu poder crític per altres capes de la universitat i, fins i tot, del país. Aquest alumne se sent orgullós de participar en el Fòrum d’Humanitats i Filologia catalana, el qual no només considera millor que els altres (el dels altres Estudis de la UOC), sinó que està convençut de la seva singularitat i importància. L’altre company (exemple 11 /enllaç a corpus) li respon que de tumor, res de res, que no hi ha cap perill de la seva proliferació, i pensa el fòrum com un lloc qualsevol integrat en el sistema (universitari), on el màxim que pot passar i de fet passa és que algú, de tant en tant, puja el to de la seva intervenció. Res de singular ni “corrosiu”. El fòrum és (també) el sistema, una forma més de consum on l’únic que canvia és el producte. Hem de fer notar que en el context de la discussió el missatge amagava un to crític cap a la incapacitat dels participants de fer que sigui d’una altra manera.

En tots quatre casos la concepció que es té del fòrum (així com la ubicació que es té dins d’ell) condiciona els tipus de missatges que s’envien (curs i concisos, llargs i farcits d’exemples, corrosius o innocus), així com els estils de participació, les formes intervenció i els sentiments de pertinença al Fòrum. En el cas de l’Oriol i el Joan (als quals vam entrevistar, exemples 3 i 5), i de la persona que firma el missatge de l’exemple número 10 (T.), sabem, perquè tots tres eren participants assidus, que aquestes tres concepcions del fòrum s’ajustaven perfectament al seu posicionament (9) dins del fòrum i a l’estil –i continguts– dels seus missatges.

Abans de descriure alguns dels elements de diferenciació (i d’estructuració) social dins del fòrum, volem ressaltar com moltes de les metàfores utilitzades remeten a una experiència de col·lectivitat perquè en aquest sentit convergien els interessos (particulars) de bona part dels participants. El bon funcionament del fòrum o, com circulava entre els participants, el fet que hi hagués “vidilla” i que el fòrum fos alguna cosa més que la suma de missatges enviats, era un requisit indispensable per assolir els objectius i satisfer alguns dels motius que portaven a la participació.

Exemples clars d’aquest sentiment compartit de pertinença i de necessitat d’implicació són les metàfores “el fòrum és un formiguer”, “el fòrum és un foc (on cal anar tirant llenya per a que no s’apagui)”, “el fòrum és un lego intel·lectual i profund” o les ja assenyalades “el fòrum és una tertúlia”, “el fòrum és un bar” o “el fòrum és com els passadissos de la facultat” (on es sol acumular molta gent xerrant entre classe i classe). En elles es fa palès com l’experiència d’allò que estava tenint lloc en el fòrum, era quelcom diferent a la suma de missatges electrònics enviats a un espai virtual que implicava i unia a tots els participants. També és evident com la descripció del fòrum en termes de foc o lego (exemples 8 i 9 /enllaç a corpus), demana la participació i el compromís dels que connecten i en formen part.

En bona sintonia amb aquests comprensió del fòrum d’Humanitats i Filologia catalana, l’estudiant que està qualificant el Fòrum en termes de foc, lego, ens animat (exemple 6 /enllaça a corpus) o Au Fènix (exemple 7 /enllaça a corpus) és un element actiu i, en aquells moments de la història del fòrum, molt implicat en el fòrum i en la voluntat del seu bon funcionament. És remarcable l’esforç per definir i clarificar la seva experiència del Fòrum tot animant així a la participació a la resta de companys i a formar part del nou ens.

Tot i aquest objectiu comú –o voluntat col·lectiva– per a que el fòrum funcioni i sigui un espai lúdic i d’entreteniment (aquest és un dels motius explicitats majoritàriament pels participants 10) és important assenyalar que ningú no accepta sentir la seva participació en el fòrum com una obligació. Malgrat el sentiment de pertinença a aquest fòrum (“el meu” com van declarar els entrevistats), o el sentiment d’obligació que de vegades sentien alguns dels participants per a que rutllés bé –que és quan és més divertit, afirmava un entrevistat–, no es volia continuar “connectat” si això resultava enutjós. La entrada i la sortida estava oberta, ningú no estava obligat a continuar en aquesta associació si no satisfeia les expectatives o disminuïa la qualitat del servei que s’obtenia. La racionalitat econòmica aplicada a l’ús del temps lliure és una de les claus per entendre la participació en el fòrum, per entendre l’assiduïtat o la desaparició d’alguns dels seus membres.

Com de fet passa amb qualsevol col·lectiu (11) no tothom hi està vinculat de la mateixa manera, ni amb la mateixa força. Es tracta d’una xarxa de relacions i d’un espai social que ha anat cristal·litzant en el temps i on s’han anat definint diferents posicions (rols) socials. Si, com he dit, la “lliure circulació” en funció de l’interès personal és llei del fòrum, també és cert que hi havia “personatges foruoquis” que se sentien més vinculats al fòrum i que d’alguna manera, i en alguns moments, se sentien obligats a fer que funciones (que hi hagués vidilla), sense que això, és clar, comportés cap mena d’obligació. Era una qüestió de lleialtat. Recordem la imatge del foc o del lego intel·lectual.

Insistim, però, que la lleialtat al fòrum d’Humanitats per part d’algunes persones era una qüestió històrica, per l’arrelada pertinença i per haver ocupat un lloc destacat –en el nombre de missatges i en el reconeixement obtingut– en el fòrum (12). La llei és senzilla però eficaç: la lleialtat a una organització o comunitat és proporcional a l’esforç esmerçat per accedir a ella i per haver optat per opcions polítiques (és a dir, de compromís) quan era possible la sortida (13). També cal tenir en compte les pressions que des de dins puguin exercir els membres integrants en cas que un vulgui optar per l’abandonament (que serà percebut com una traïció).

Estructura social i metàfores

Recapitulem. Cada metàfora respon a una determinada comprensió i interpretació de l’espai virtual i, encunyada amb més o menys consciència pel seu autor o autora, obre camps de significació –amb diferent èxit– a la resta de participants. La segona tesi que proposo afirma que els diferents autors i autores no escullen casualment aquestes metàfores sinó que, sense que impliqui voluntat conscient, les metàfores reflecteixen el lloc que ocupen en l’espai social del fòrum. Podem afirmar que hi ha una afinitat electiva entre les diferents metàfores que es creen o s’adopten per parlar de la nova experiència i el lloc social i els interessos de les persones que les adopten. Manllevant la metàfora de P. Bourdieu podem dir que si “el fòrum és un camp de joc” està ben clar que no tots els jugadors ocupen les mateixes posicions dins del terreny de joc del fòrum, ni tenen els mateixos interessos vers el fòrum, ni els mateixos objectius o intencions a l’hora de participar.

L’espai electrònic del fòrum, més enllà del llibre d’instruccions tecnico-institucional, va estar “ocupat” (apropiat) per uns centenars d’estudiants, i va esdevenir un espai social, això és, un espai d’interacció i comunicació on es van produir i van ser constantment reproduïts uns significats compartits i unes lògiques de funcionament que generaven les proximitats i les distàncies entre els diferents posicionaments.

Perquè es tractava d’un espai social, era també un espai estructurat, amb elements de diferenciació social (capitals, en la metàfora de P. Bourdieu) i que tenia com a conseqüència que no tots els emissors/missatges tinguessin un mateix valor, és a dir, fossin rebuts amb la mateixa actitud per l’audiència (14). Una segona conseqüència, com tracto de defensar, és que les diferents metàfores per parlar del fòrum –i ho voldria fer extensiu a altres àmbits d’interacció social– s’ajustaven bé (“aires de família”, “afinitats electives”) a les diferents posicions que ocupaven el seus creadors/promotors dins del fòrum-espai social.

La distribució i possessió dels diferents, diguem-ho així, capitals socials i culturals que hi havia en joc en el camp de joc del fòrum d’Humanitats i Filologia catalana s’associaven a diferents posicionaments dins del fòrum i s’acompanyaven de diferents metàfores per parlar d’ell. En el cas d’un fòrum com el que ara ens ocupa estem parlant de capitals com per exemple l’antiguitat de la participació, el reconeixement (prestigi), el nombre de missatges que s’envien, i d’altres més invisibles com podien ser la capacitat de suscitar/iniciar temes o polèmiques, el atreure la participació activa dels participants passius, el posar ordre en els enfrontaments, el dir l’ultima paraula (resum/sentència) en les discussions, etc.

És difícil saber com es distribueixen aquests capitals, encara que sabem gràcies a les entrevistes que algunes intervencions rebien respostes d’adhesió o de reconeixement a la bústia personal. La participació passiva és molt important a l’hora d’estimular o d’inhibir la participació activa perquè és en bona mesura aquesta audiència la que concedeix el reconeixement i el prestigi als participants actius, i aquest és un dels principals capitals que estructuren un fòrum i que recompensen la participació. També és important tenir en compte l’existència –i desigual distribució– d’aquests capitals com a element explicatiu de la participació en espais d’aquesta mena. En un clàssic de les comunitats virtuals H. Rheinhold (1996) s’apunta al prestigi com un dels factors clau per la comprensió de la participació desinteressada en molts fòrums, on podem trobar emissors que donen abundant i sofisticada informació (sovint difícil d’adquirir) als interlocutors que la demanen, i que segurament és el resultat de no pocs esforços. És evident que el desinterès i l’altruisme que hi ha en aquest gest, es veu recompensat pel reconeixement que aquests emissors reben per part de la resta de la comunitat (en forma de respostes a la bústia personal o de mencions expresses en els missatges que apareixen en el fòrum, etc.). Aquest torna a ser un altre àmbit de recerca.

També vàrem observar que en el transcurs de discussions més o menys intenses i acalorades entre participants habituals (i de reconegut prestigi en el fòrum), hi havia un augment d’intervencions esporàdiques que es decantaven a favor o en contra d’un dels “contrincants”.

Tots aquests capitals no és posseeixen d’entrada ni són una propietat personal, sinó que són socialment distribuïts i relacionalment adquirits en el joc social en la pantalla, però no només aquí, perquè els emissors no apareixen en el fòrum des del no res. En el cas del fòrum d’Humanitats i Filologia catalana els participants tenien nom i foto (en la majoria dels casos) i eren membres de la UOC amb diferents funcions dins de la institució i, sovint, es coneixien cara a cara.

Com he dit a l’inici, la investigació que vàrem dur a terme no tenia per objectiu mostrar la importància del procés de creació de metàfores per configurar el món social. Senzillament, ens va cridar l’atenció la força expressiva d’alguna d’aquestes metàfores i la insistència amb que les repetien els entrevistats. En el procés d’investigació vàrem descobrir com els nous espais de sociabilitat electrònica són un mitjà extraordinari per estudiar aquest processos. Un cop feta la nostra observació, i recollides algunes de les metàfores que havien emergit per referir-se al nou espai social (i que, com hem argumentat, servien per orientar l’acció dels participants) em va sorgir la sospita que la creació i utilització d’unes o d’altres metàfores venia condicionada per l’espai social que ocupaven aquests participant dins del fòrum.

És cert que se’m pot fer notar que falta més recerca per confirmar aquesta hipòtesi, però les dades de les quals disposava permetien fer una interpretació en aquest sentit .

Breument, m’atreviria a afirmar que metàfores utilitzades per referir-se al fòrum per diferents participants s’ajustaven a la posició que ocupaven dins del fòrum i que a més eren congruents amb els seus missatges-acció. Això no vol dir que un mateix “emissor” no pugui fer servir vàries metàfores alhora i que estiguin ben allunades entre sí.

Per exemple, el participant al qual ens hem referit com Joan es referia al fórum com a selecta tertúlia del Café Gijón. La seva concepció “elitista” responia també a seu paper de liderat intel·lectual reconegut per pràcticament tothom (encara que algú pensés que era pedant i avorrit). Per situar en un àmbit d’experiència significatiu la seva nova experiència en el fòrum d’Humanitats i Filologia catalana de la jove UOC, recorre a equiparar-lo a les decimonòniques tertúlies del vell Café madrileny (que, òbviament, ha de conèixer i ser significatives per ell). Pel Joan, allò que des d’un any feia en el fòrum, li evocava les tertúlies de poetes, artistes, periodistes, polítics, escriptors o científics que a finals del segle XIX es reunien a conversar en el Café Gijón.

Quan en Joan, però, està parlant en l’entrevista de la relació i de les experiències compartides amb altres companys (que formaven part del “nucli dur del fòrum”, dels que més missatges enviaven i més relació tenien entre ells també fora del fòrum) es refereix al fòrum com a un formiguer: “El fòrum és com un formiguer que les formigues van cadascuna per la seva banda, però que el formiguer sencer sembla un animal”. També en aquest cas la metàfora s’ajusta a la seva experiència del fòrum i al compromís conscient de la majoria de què el fòrum funcioni com a una obra col·lectiva. Ni l’experiència del fòrum, ni els posicionaments, eren monolítics.

El fòrum, així ho vam comprovar, no sempre es comportava com un formiguer, a excepció del nucli dur de participants que en determinades ocasions s’apinyava en una discussió, eren còmplices en les bromes, o es donaven suport ens situacions de crisi. La unitat també era gran quan algun estrany irrompia amb algun missatge incendiari o volia introduir un tema que no era del gust dominant. El Joan formava part del grup dominant que, en bona mesura, va centralitzar la dinàmica del fòrum durant, com a mínim, el període estudiat. Des de la seva percepció (la que tenia com a “vaca sagrada” –així van ser anomenats els membres més antics i assidus), el fòrum era, també, un formiguer.

Des de la “perifèria” del fòrum, l’Oriol ajustava la seva experiència d’allò que feia a les converses entre companys i companyes en el bar de la facultat. El bar és també un lloc d’encontre i comunicació, però de conversa més espontània, fàcil i fluïda –més trivial si es vol– que la d’una tertúlia. En el bar es troben els companys i, a part de l’humor i la gràcia personal, no cal demostrar la vàlua intel·lectual.

Conclusions

Més enllà de l’interès que com a investigadors puguin tenir les realitats socials emergent en els espais de comunicació electrònica, en aquest article només he volgut cridar l’atenció sobre la importància de les metàfores a l’hora d’estructurar i donar sentit a l’experiència, especialment la d’aquests espais que –metafòricament– anomenem virtuals. El tema no és nou però penso que, en el context de la CMC –i de les possibles noves formes de sociabilitat emergent–ens pot donar molt bones pistes per estudiar l’emergència i estabilització de diferents universos de significat.

També he intentat mostrar que no totes les metàfores utilitzades per a referir-se a una realitat, alhora que estructuren i dirigeixen l’experiència, són iguals, ni tenen les mateixes conseqüències. Sense entrar a discutir els condicionaments antropològics que puguin tenir unes o altres metàfores –qüestió que desconec–, sí em sembla més clar el seu condicionament social i cultural. És evident que no tots els actors socials tenen el mateix poder per proposar i imposar unes o altres concepcions de la realitat i que aquestes concepcions, sociològicament parlant, responen a uns determinats –i ben plurals– interessos. Per aquesta raó, no podem ignorar (i insistim en la importància de la seva anàlisi) quines estan sent les metàfores que sobre els espais electrònics, i sobre Internet en general, estan sorgint, i imposant-se sobre d’altres possibles.

Recordem que interessos i metàfores, metàfores i mons d’experiència, metàfores i acció, estan configurant la manera en com les noves tecnologies de la comunicació i la informació van sent incorporades en el món de la vida quotidiana. Cada metàfora il·lumina tant com amaga, cada metàfora possibilita tant com entorpeix.

En aquest sentit hem de tenir present la responsabilitat dels investigadors (juntament a d’altres actors socials) a l’hora de forjar les “presons del possible” (Garcés, 2003). Cada eina tecnològica eixampla els límits de la nostra humanitat, cada porció de tecnologia està dissenyada per fer unes accions possibles i amb cada nova “explosió” hem de reconstruir i reajustar el nostre món de significats i d’experiències possibles. Alhora que domestiquem els possibles mons també marquem el seus límits, les fronteres i les presons d’allò que en el nostre món pot ser un experiència real.

Bibliografia.

Akrich, M. (1998) Les utilisateurs, acteurs de l’innovation, Education permanente, “L’innovation en Question”, 1, 134, pp.79-90.
Bloor, D. (1998): Conocimiento e imaginario social. Barcelona: Gedisa.
Bruner, J. (2000) (1990) Actos de significado. Más allá de la revolución cognitiva. Madrid: Alianza editorial
Davies, B & Harré, R. (1990) “Positioning: the discursive production of selves” in Journal for the Theory of Social Behaviour, 20, pp. 43-63.
Dupont, O. (1998) “Métaphores des réseaux: Appropriation par des réseaux de métaphoeres” (a Guéguen, N. et Tobin, L. (eds) (1998) Comunication, société et Internet. Paris: Harmattan.
Fernández J. W. (ed.) (1991): Beyond Metaphor. The Theory of Tropes in Antropology.  Stanford:  Stanford University Press.
Garcés, M. (2003)
Harré, R. & Langenhove, L. (1999) “The Dynamics of Social Episodes.” In Harré, H. & Langenhove, L. (eds) Positioning Theory: Moral Contexts of Intentional Action. Oxford: Blackwell.
Hirschman, A. (19XX) Exit, Voice and Loyalty
Lakoff G. and Johnson  M. (1991) Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra.
Lizcano, E. (1998)  “La metáfora como analizador social”
http://www.uned.es/dpto-sociologia-I/Lizcano/lizcano/meta-ana.htm
Preta, L. (comp.) (1993): Imágenes y metáforas de la ciencia. Madrid: Alianza.
Sapir, J. D. y. Crocker J. C. (eds.) (1977): The Social Use of Metaphor. Essays on the Antropology of Rhetoric. Pennsylvania: University of Pennsylvania Press.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s